Trampes i malifetes del metge Domingo (febrer-agost 1939)

De sempre m’havia intrigat que en parlar al poble del Doctor Domingo, uns giraven l’esguard i altres feien una ganyota. Amb el temps he anat traient-ne l’entrellat i ara crec que cal explicar-ho: més que de trampes es tracta de xantatges, i més que de malifetes… Potser es tractaria d’assassinats.

Rossend Domingo Pont neix a Lleida el 4 de setembre de 1890 fill de Pere i Carme. Acaba el batxiller a Lleida l’any 1906 i passa a Barcelona on es llicencia en medicina l’any 1913 (1). Cursa l’alta al Colegi de Metges de Barcelona a l’any 1924 amb domicili al c. St. Pau 28, i actua en diversos llocs, fins que recala a la Ribera d’Ebre, al poblet de Garcia, ja casat amb Angeles Castellanos. Allà neixen els seus fills Enric i Maria Lluïsa.

Arriba a Cornudella a  finals de l’any 1933, com metge titular. Habita a la plaça, al nº 5, a la casa que fa cantó amb el c. del Tou: a l’entrada hi té la consulta, al primer pis hi viu la família, i al segon pis s’hi estan els pares de l’Angeles. Home molt sorrut, de poques paraules, de tracte dur i esquerp, alt i de barba rodona; contrasta amb l’afabilitat i bonhomia de la seva dona (2).

Es troba amb una localidad profundamente izquierdista donde las candidaturas  derechistas eran derrotadas  por mas de doscientos votos de ventaja (3). Ell que es un dretà declarat i bel·licós que se ha distinguido en todos los periodos electorales por sus trabajos realizados, así como compra de votos de su peculio particular en favor de las candidaturas de derecha (4).

En el moment de la sublevació militar de 1936, l’ajuntament de la vila el manté retingut a casa per salvaguarda contra les patrulles que transiten per la carretera, mesura també imposada als capellans, monges i altres dretans significats. Ja el 22 d’agost, el nou comitè el trasllada escortat al barco-presó Riu Segre de Tarragona, on s’hi està vint-i-un dies (5). Un cop deslliurats sense judici tots els dretans de la vila per l’acció del cap cenetista Gaudenci Bodro, es fon dins la  Barcelona revolucionària (6)i treballa de metge a l’exèrcit (7). A la vila queda la família, que en arribar els refugiats és obligada a acollir l’orfe Pedro, un dels quatre germans De Pedro Cañas de Vallecas (8).

Ja a finals de febrer de 1939 despues de la liberacion de esta Villa y reintegrado a su hogar ha actuado como Jefe Local de FET y de las JONS (9). En entrar a casa, es saludat pels amics dretans i al fill Enric se li escapa: ara veuran els qui ens volien matar! (10).

I tant! El 23 de febrer hallandose en servicio de correrias, al llegar a la villa de Cornudella, le fue denunciado por don Rosendo Domingo Pont, en la actualidad Jefe local de Falange Española Tradicionalista y de las Jons, manifestando que Juan Busquets Garcia… (11): és la primera denúncia. La mateixa tarda, per denuncia verbal del metge Domingo (que signa una per una), son trets de casa detinguts i interrogats els veïns Joan Anguera Aragonès, Josep Tarragó Perulles, Joan Pallejà Alberich i Josep Mª Pedret Gomis. Com encara no funciona la presó del castell de Falset, són duts a la de Reus el dia següent, on ja se’ls inicia la instrucció del judici sumaríssim. D’allà seran traslladats a Falset el 10 de març; i d’allà a la Punxa de Tarragona per entrar al Consell de Guerra el 14 d’abril (12). Ha començat la repressió al poble; de la quarantena de veïns que passen pel Castell de Falset una vintena hi van  fruit de les denúncies del metge Domingo, cap local de FET i de les JONS (13). I el 27 de febrer s’encarnissa amb Gaudenci Bodro Voltó, soldat detingut a Medina de Rioseco (Valladolid).

La segona tanda de detencions la produeix el metge Domingo el 19 de maig: prestando el servicio de correrias, al llegar sobre las nueve horas a la villa de Cornudella, fue denunciado por don Rosendo Domingo Pont, desempeñando en la actualidad el cargo de Jefe de Falange Española Tradicionalista y de las J.O.N.S (14)… Ara persegueix el doctor Bonaventura Font, i hi acumula els veïns Joan Estivill Carcolé, Francisco Gomis Estivill, Joaquim Masip Carranza, Salvador Safont Cabedo, Salvador Salvadó Fort  i Pere Vallverdú Cugat.

A finals de maig, la delegació provincial de FET i de les JONS nomena a Jaume Miralles Pallejà Delegat d’Investigació i Informació a la vila, i serà ell qui formularà moltes de les denúncies. Però el metge Domingo segueix fent-ne de pròpies: el 30 de juliol contra Armengol Aragonès Pellejà, Francisco Gomis Estivill i Josep Torner Adzerias (15).  També intervé en la detenció de Felip Barbat Barbat d’Albarca (16).

Les denúncies del metge Domingo estan farcides de perles sorprenents: Persona de pesimos antecedentes, constituye un estorbo para la Sociedad, si ocasion tuviera volveria a levantar cabeza (17); Autor e inductor de todo lo malo que en la vila se ha realizado (18); De ideas avanzadisimas (19); Individuo de mala catadura, de ideas extremistas hasta el más allá (20); Es un elemento sumamente peligroso para la Sociedad (21); Es un lobo disfrazado de cordero y por la perversidad de su alma no   cabe esperar rectificacion alguna (22); Es de lo más malo y ruin de la sociedad, alma perversa en extremo (23). I quan fa les denúncies el seu fill Enric, tampoc es queda curt.

Fins que el 16 d’agost és detingut Josep Marsal Alzamora, qui en acabar la seva declaració relativa a la detenció i judici dels capellans a Tarragona, diu que vol afegir alguna cosa: al tomarle declaración tuvo la osadia  de decir que por que se le detenia… que nunca se imaginaba pudieran detenerle… dijo que le habian asegurado el Jefe Local de Falange de esta villa y el Delegado de Investigacion e Informacion de FET y de las JONS que entregando DOS MIL QUINIENTAS PESETAS para ambos Jefe y Delegado ellos evitarian que fuese detenido (24). El nou caporal Carpio del  comandament ara instalat a Cornudella es posa a les més altes i comença a obrir tot el pastís. Resulta que tota la vila ho sabia, però ningú s’atrevia a obrir boca.

Tot es comença a destapar. A Josep Marsal, 2.500 pts el 12 de maig. A Paco Gomis, 2.500 que no va poder entregar perquè el tanquen a Falset. A Joan Sentis, 2.000 pts per a la marjondona d’Albarca (cobrant comissió a l’alcalde pedani). I una famosa reunió a primers d’abril 1939 quan aplega junts els membres del darrer consistori i els parents del primer comitè (juliol-agost 1936), distribuint-los entre tots el pagament de 2.200 pts; en protestar alguns dels presents els dóna 24 hores de plaç i deté algun reticent (25). Altres multes a la mestra Barceló, al venedor de verdures, a Isidre Dolcet… diners que no passen per caixa. Tot un entramat cada cop més tèrbol.

Al llarg de quatre dies el caporal José Carpio pren declaració a tots els veïns que li poden donar informació contrastada (26) procurant tenir com testimonis de les diligències prohoms dretans reconeguts (27).

L’informe del caporal José Carpio és demolidor: resultando que el Jefe de Falange como cabeza principal y el Delegado de Investigación como lugarteniente habian llevado a cabo una serie de vergonzosas y denigrantes transacciones en las cuales exigian dinero o càrcel pero siempre basados en lo primero; …para ello escogian los individuos mas comprometidos, los que seguramente para evitar los perjuicios que lleva a cabo la cárcel o el presidio pasaron por todo cuanto el Jefe de Falange y el Delegado de Informacion con sus desvergüezas exigieron, cobrando cantidades importantes y otras que permanecen ocultas…. Han cobrado cantidades importantes, albergando con su proteccion a individuos peligrosísimos y nada menos que componentes del primer comité rojo-separatista que se formó en Cornudella (28).

En canviar el comandament de la Guardia Civil i instalar-se la Benemèrita al poble, Domingo i Miralles corren a reclamar dels extorsionats la firma de rebuts que els justifiquin: les dicen que no tienen mucha confianza en el Cabo de la Guardia Civil que habia llegado y que les firmasen un recibo  en que hagan constar que no han sido nunca objeto de engaño y que no han entregado ninguna cantidad; se arrodillan y suplican un recibo que les exculpe… (29); però ja no hi són a temps.

A la fi Domingo es detingut a les 22.00 del 21 d’agost amb l’ajudant Miralles i dut a Falset: el que suscribe (el caporal Carpio) con todo dolor de corazón y sentimientos patrios tiene que proceder a la detención  por desaprensivos temiendo  con ello dar que hablar a la publicidad, por lo menos del pueblo donde  ejercian sus cargos, cuyo pueblo ya se deja decir  que la Patria de ambos eran las pesetas. El Delegado de Investigacion e Informacion desapareció hace CINCO dias de esta Villa y se ignora su paradero.

Al castell de Falset no s’hi estan ni una nit, per evitar agressions en una presó plena de republicans represaliats. A la matinada són traslladats com a detinguts, a la Jefatura Provincial del Movimiento de Tarragona; ni tant sols passen per la Punxa.

La instrucció del cas comporta les declaracions de Joan Sardà Miró (secretari de l’Ajuntament), de Joaquim Juncosa Puig (secretari local de FET que Domingo destituí), de Josep Saperas Aragonés (delegat Sindical que dimití contra Domingo), de Josep Estivill Gomis, de Ramon Argany  Bessó (pedani d’Albarca), de Carles Viñas Vendrell (delegat d’Auxili Social), de Joaquim Cardona Ciurana (delegat d’Administració). Qui més qui menys reconeix els cobraments indeguts no ingressats, i el poder omnímode del metge; que va detenir alguns veïns i llavors tothom pagà: un cop caigut tothom en fa llenya. Domingo s’excusa dient que a poco de comenzar a actuar observó que ganaba cuerpo en Cornudella incluso entre elementos de abolengo Nacional, la idea de una política impunista bajo el pretexto de que era preciso no impedir la convivencia futura entre los vecinos… cosa que le situó en un ambiente hostil de una tendencia excesivament conservadora por su decidida actuación en el sentido de la Revolucion Nacional con energia y con toda su voluntad (30).

El Consell de Guerra es celebra a Tarragona el 29 de setembre de 1939, amb el fiscal demanant pel metge 12 anys i un dia, i l’absolució per a Miralles. Del judici en surten lliurats, quedant en una falta de mala gestió administrativa que es comunica a la Delegació del Movimiento.

Miralles torna al poble. Domingo es fon i apareix l’any 1942 com metge titular de Tivissa i Llaberia, residint a Garcia. Mor a Cubelles el dimarts 7 d’octubre de 1952, als 62 anys, ex-cautivo, Cruz de Beneficiencia de primera clase (31). El fill Enric s’ha casat amb Mercedes Ribas, i Mª Luisa que ha estudiat medicina, té un noi Manuel.

La commoció de la seva detenció fa que els dirigents de la vila, quan s’obren possibilitats de reducció de penes, es confabulin per exculpar els represaliats que són en presons o camps de treball. En tots els casos es basa l’exculpació en què els primers judicis foren precipitats i irregulars: la denuncia contenia inexactitudes, asomó en ella la venganza, el odio (32)… No tuvieron nada en su descargo (33) … Los primeros detenidos y juzgados rapidamente, sin que mediara descargo por testigos, lo cual pudiera haber orientado los hechos con más exactitud (34) … La acusacion fue hecha con bastante desconocimiento de su actuación, al fragor del primer momento y pudo no ser plenamente justa (35).

En molts casos es mobilitzen dretans significats, caps de FET, el jutge i el mateix alcalde. Però la tempesta i el foc purificador del metge Rossend Domingo i dels seus ajudants no es pot retornar al punt zero per començar de nou: el mal ja està fet.

Potser l’explicació del que va succeir eviti una  repetició, que ningú voldria.
a

consell_de_guerra920px

informe_FET920px

****

(1) agraeixo al doctor Jacint Corbella moltes dades de la seva carrera.
(2) a casa seva ningú durava uns mesos: ho recorda Margarita Estivill Pallejà (1921)  que amb tretze anys hi entrà de minyona: jo hi vaig ser tres anys, tres mesos i un dia (conversa 17.5.2009).
(3) segons declara ell mateix el 25.8.1939.
(4) informe de FET y de las JONS de Tarragona (26.8.1939); es refereix a les eleccions de febrer 1936.
(5) ho vaig explicar a  Els primers veïns represaliats en començar la revolució (Tralla nº 11, 2006).
(6) és reconegut per Salvador Safont que ho avisa als companys del POUM.
(7) estuvo de medico al servicio de los rojos en un hospital; informe del jutge Tito Juncosa (26.8.1939).
(8) jo m’encarregava del petit Pedro (Margarita Estivill, conversa 17.5.2009).
(9) informa Jaime Miró Xatruch, alcalde (26.8.1939).
(10) ho recorda Fernando Mestres (1927) (conversa 27.8.2009).
(11) ho declara el guardia segundo Valentin Rodriguez Ramos, acompanyat del guardia Andres Bravo Calvo, tots dos del puesto de Poboleda (a les 15 hores).
(12) Busquets és afusellat el 5 de maig a les 5.15 a l’Oliva; i la resta queda amb cadena perpetua.
(13) no compto aquí la vintena de veïns que passen pel quarter de cavalleria de Reus.
(14) ho declara el guardia segundo Valentin Rodriguez Ramos, acompanyat del guardia Enrique Jimenez Fuentes, tots dos del puesto de Poboleda (a les 9 hores).
(15) ara la parella de guardies de Poboleda són Pedro Gatius Barrufet i Manuel Linares Sanchez (sobre las once horas, denuncia presentada por Don Rosendo Domingo Pont Jefe de Falange local …).
(16) detingut el 9 de juliol, i afusellat  a les 6.15 del 16 novembre 1939 a l’Oliva.
(17) AMB causa 52435, fol 31.
(18) AMB causa 52435, fol 33.
(19) AMB causa 52435, fol 34.
(20) AMB causa 52435, fol 36.
(21) AMB causa 53041, fol 18.
(22) AMB causa 54097, fol 4, 4v.
(23) AMB causa 47197, fol 2.
(24) segons Informe del Instructor; ara ho declara el cabo José Carpio Olivas a los quince dias de hacerme cargo del mando del puesto de esta villa. (tornar)
(25) Alfonso Vernet dijo que el no pagaria… dando entonces dos golpes encima de la mesa el Jefe de Falange; …ordenando la detención de Sentis (AMB 50895 fol 6).
(26) Francesc Gomis Viñas, Juan Sentís Perulles, Josep Elias Aran, Juan Estivill Ballesté, Joaquim Espallargas Cugat, Joan Sardà Miró, Josep Aragonès Rebull, Ramon Piqué Cabré, Joan Alzamora Olivé, Miquel Perulles Torné, Josep Isern Crivillé. (tornar)
(27) Josep Mª Masip Vila, Pere Gatell Badia, Miquel Secall Parera, Josep Juncosa Dalmau, Josep i Francisco Saperas Aragonès, Ramon Estivill Domingo, Emilio Miró Salvat, Isidro Sans Barberà, Joan Sabaté Cardona, Joan Vidiella Grifoll, Joaquim Cardona Ciurana, Liberato Ardevol Vall.
(28) AMB 50895 fol 20.
(29) Informe de l’Instructor José Carpio fol 20 v.
(30) declaració de Domingo al Jutge Instructor.
(31) esquela de La Vanguardia del 8 d’octubre.
(32) en favor de Josep Tarragó Perulles (febrer 1940).
(33) en favor de Ramon Perulles Estivill (juny 1940).
(34) en favor de Joan Anguera Aragonès (juliol 1940).
(35) en favor de Joan Pallejà Alberich (juliol 1940).

________________________________________________________________________
Miquel Martorell Garau, Siurana octubre 2009. Publicat a Cornudella web: Divendres 1 de gener de 2010. Publicat a Cornudella Blog: 03/02/2014.
________________________________________________________________________

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.