El paisatge del Priorat es postula com a Patrimoni de la Humanitat.

(Notícia de La Vanguardia 30/09/2013)

priorat_jmtibau350x247px
Paisatge típic Prioratí. Foto: Jesús M. Tibau.

No té un conjunt arqueològic de gran magnitud, ni una col·lecció d’esglésies romàniques, ni una gran cascada, ni un Taj Mahal. Però el Priorat atresora el paisatge agrícola mediterrani en estat pur. La comarca, que s’ha posicionat com a bressol d’alguns dels millors vins del món, es reivindica tal com és avui, sense estridències, sense presses, sense patracols, sense sorolls i sense aglomeracions. Després de sis anys de feina des del mateix territori, el Govern de la Generalitat ha assumit com a pròpia la candidatura perquè el paisatge cultural del Priorat sigui inclòs en la llista del patrimoni mundial que promou la Unesco.

“La candidatura té aval científic i aporta una reflexió molt important sobre com s’ha construït el paisatge del Priorat al llarg dels anys i com les activitats humanes han anat canviant però sempre adaptant-se a aquest entorn natura”
, diu el director general de Patrimoni Cultural de la Generalitat, Joan Pluma. La candidatura del Priorat és l’aposta de la Generalitat en l’apartat de la Unesco de patrimoni mundial material. “Lluitarem i defensarem aquesta candidatura i també la de la cuina catalana en l’apartat del patrimoni immaterial”, manté Pluma. Cada any, el Consell Espanyol de Patrimoni tria unes quantes candidatures i la de “Priorat-Montsant-Siurana” es debatrà en la pròxima reunió, encara sense data però prevista per a aquesta mateixa tardor. Després, serà la Unesco qui tindrà l’última paraula.

“La inscripció a la llista de patrimoni mundial implicarà el reconeixement internacional del valor del nostre model agrícola, que ha sabut harmonitzar la tradició agrària del Mediterrani amb la innovació i la creativitat i que té projecció de futur”, afirma Roser Vernet, coordinadora de Prioritat, l’associació nascuda el 2007 per impulsar aquesta candidatura.

Precisament, la singularitat d’aquesta candidatura rau en el fet que no l’ha impulsat cap administració, sinó que la iniciativa va sorgir arran de la inquietud de la societat civil del Priorat. I després d’anys de feina, estudis, jornades i activitats específiques han acabat convencent i implicant les administracions locals, provincials -la Diputació de Tarragona també hi dóna suport total- i, finalment, el mateix Govern de Catalunya. La candidatura té el suport d’un ampli dossier en el qual professionals de diversos sectors -des de geògrafs fins a historiadors i altres experts de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i també de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)- han analitzat el paisatge del Priorat, la seva història, la seva evolució i els seus valors naturals i culturals i han establert estratègies per protegir tot aquest patrimoni.

A més de socis a títol personal, l’Associació Prioritat reuneix entitats culturals, cooperatives, molins d’oli, productors d’oli, la Unió de Pagesos, restauradors, propietaris de petits hotels i cases rurals, diversos Ajuntaments i també les dues denominacions d’origen de la comarca: la DO Montsant i la DOQ Priorat (que agrupa més de 1.500 viticultors). “La candidatura és molt important perquè omple de valor la copa de vi; el paisatge és el que és perquè l’home n’ha fet un ús determinat”, explica Toni Alcover, president de la DOQ Priorat i, durant dos anys, també president de Prioritat (el càrrec és rotatori). Alcover afegeix que “fins a mitjan anys vuitanta, era molt difícil viure al Priorat, conrear aquesta terra… la zona ha viscut un canvi a positiu i això cal potenciar-ho i preservar-ho per les pròximes generacions”.

Precisament, amb l’últim boom econòmic van començar a florir alguns projectes que van encendre algunes alarmes al Priorat, entre els quals un parc eòlic al Montsant. La candidatura a Patrimoni de la Humanitat promocionava el territori en positiu i també era una manera de “blindar” un paisatge que aporta un valor afegit als sectors que actualment dinamitzen l’economia de la comarca i sobre els quals s’ha basat el creixement dels últims anys: com el vitivinícola o l’enoturisme. Prova d’això, és el lleuger ascens demogràfic que s’ha registrat a la comarca, que torna a superar els 10.000 habitants.

“Ens hem passat molt de temps esperant que es construís una gran fàbrica que creés molts llocs de treball, i aquest tipus d’inversions mai no han arribat”, diu Joan Carles Garcia, president del Consell Comarcal del Priorat, que afegeix que “ara tenim clar que el nostre desenvolupament econòmic s’ha de basar en el que som, en el que tenim”. La candidatura suposa un grau de protecció del paisatge i el territori que al principi alguns polítics van considerar contraproduent. Però amb el temps, la majoria de consistoris del Priorat ha acabat afegint-se a la candidatura. “Actualment hi donen suport 19 dels 23 ajuntaments de la comarca, però al final, tots s’hi aniran afegint, si no hi són és més per un tema de desconeixement… No es tracta de no fer inversions, sinó que les que es tirin endavant i es facin estiguin ben pensades”, manté Joan Carles García.

priorat_verema
La verema i les vinyes, paisatge característic de la comarca.

“El procés de la candidatura en si mateix ja ha estat beneficiós; hi ha hagut una feina molt intensa amb la gent del territori, per identificar quins són els nostres valors i demostrar que tenen un valor universal, i definir-los contribueix a augmentar l’autoestima”, manté Roser Vernet, coordinadora de Prioritat.

El dossier de la candidatura recull totes les figures i documents que actualment ja estableixen una protecció del paisatge. “No es tracta de museïtzar la comarca ni congelar-la, sinó de buscar la millor manera de mantenir aquests valors que ens singularitzen”, afegeix Vernet. La Carta del Paisatge, aprovada fa ara un any, podria adaptar-se com a pla de gestió per al desenvolupament del territori. Aquest document, que van firmar més de seixanta entitats del Priorat estableix pautes per garantir el desenvolupament econòmic i urbanístic no només perquè sigui compatible, sinó perquè potenciï la qualitat del paisatge.

En aquest procés, com en el de la candidatura, es va buscar el màxim consens i implicació del territori. “Es va fer molta pedagogia”, explica Joan Nogués, director de l’Observatori del Paisatge. Actualment, en la llista de Patrimoni Mundial (en la que hi ha 936 béns inscrits), els paisatges culturals només son 83 a tot el món. “I encara ho són menys els paisatges agraris com el nostre, que s’alimenta de tradició i innovació”, insisteix Vernet.

a

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.