Siurana, l'etern vigilant del Priorat. Marta Fernández.

DSC00634_560pxa

Reportatge de Marta Fernández per a Diari de Tarragona, diumenge 18 de maig de 2003.

La població fou l’última zona de Catalunya reconquerida pels cristians l’any 1154.

 Presidint el seu turó, Siurana vigila des de fa segles tota la comarca del Priorat i envoltada d’un paisatge gairebé idíl.lic s’ha convertit en un dels indrets més bells de Catalunya. Entre les festes més importants destaca el Jubileu, que aquest any va celebrar els 50 anys de la coronació de la Mare de Déu i els 850 anys de la reconquesta.

Les petjades del cavall de la mítica reina mora són encara un dels racons més visitats de Siurana, a més del seu castell i els seus paratges naturals. De ben segur que si l’Abdalaiza hagués pogut contemplar l’admiració que avui se sent per Siurana, no hauria pres la decisió de llançar-se pel cingle. Fa tan sols una setmana es complien els 850 anys de l’expulsió dels sarraïns d’aquesta estratègica zona del Priorat, no en va durant molts anys el control de la comarca es feia des d’aquesta població perquè es trobava al bell mig d’un cim.

Actualment Siurana és un paratge d’atracció turística i un poble on l’aire desprèn tranquil.litat, pot dir-se que per a molts s’ha convertit també en una filosofia de vida. És el cas de Toni Arbonès, que fa 13 anys va decidir canviar el desordre de Barcelona per la relaxació de Siurana, on es dedica a l’escalada. Toni afirma contundentment que «el millor que m’ha pogut passar mai ha estat venir a viure a Siurana i el cert és que enyoro poques coses de la gran ciutat». La decisió de Toni Arbonès ha estat seguida per molts altres escaladors que han establert les seves vides en aquest poble o bé a Cornudella de Montsant. Aquest petit nucli del Priorat ha estat també centre de reunió dels millors escaladors i de milers de persones que, encisades per les meravelloses formes de les seves roques, decideixen escalar-les.

Un poble tranquil

Siurana_350px
Siurana.

Siurana compta actualment amb una vintena d’habitants que, com a la majoria de pobles de la zona, augmenten en època de vacances com Setmana Santa i els mesos de juliol, agost i setembre. Entre les obres més importants que s’han de realitzar a la zona hi ha la rehabilitació del castell, un projecte coordinat des de l’ajuntament de Cornudella de Montsant i que pretén recuperar un dels símbols més importants de Siurana i de la comarca, ja que en ell es va decidir durant segles el seu futur.

Els versos de Josep Carner ho defineixen perfectament: «Des de Siurana es veuen soledats; ella és una impossible sobirana, dominant els voltors i espadats». Siurana conté en cada un dels seus carrers, en cada una de les seves pedres, un bocí de la història del Priorat i de tots els seus avantpassats.

Fins l’any 1154 Siurana era un important punt de defensa de la frontera islàmica i va ser l’últim reducte musulmà fins l’arribada de les tropes cristianes de Ramon Berenguer IV. Siurana conserva encara les restes del castell musulmà, bastit al segle IX com a centre de control. Pertanyent a un ampli territori sota dominació musulmana i situat estratègicament, aquest castell i la seva fortificació tancaven el pas al nucli urbà.

La conquesta d’aquest castell, encapçalada per Ramon Berenguer IV, es va planificar abans que les de Tortosa o Lleida, però no es va poder prendre fins al 1154. Un cop conquerit va passar a mans de Bertran de Castellet i posteriorment a Albert de Castellvell. Va servir com a dot per a les reines catalanes, per garantir pactes i emprèstits.

La reconquesta de Siurana té a més una altra llegenda destacable: el salt de la reina mora. Es tracta d’un cingle que rep aquest nom per la llegenda d’Abdalaiza, filla del valí de Siurana, que en arribar les tropes cristianes va preferir saltar a l’abisme del cingle amb el seu cavall que caure en mans dels cristians, els seus eterns enemics. A més, entre els llocs d’interès històric més importants de Siurana hi ha l’església de Santa Maria, un edifici d’època romànica conservat íntegrament i construït entre els segles XII i XIII.

Per als més aventurers, es poden realitzar activitats d’aventura molt destacades a Siurana actualment, com són l’escalada i les activitats organitzades pel Centre Excursionista de la localitat. El poble de Siurana conserva encara el reducte dels seus avantpassats i en molts dels seus racons es poden veure encara les restes d’aquells que la van protegir i vigilar durant segles.

a

___________________________________________________________________________________________
Reportatge de Marta Fernández per a Diari de Tarragona, diumenge 18 de maig de 2003. Publicat a Cornudellaweb.com: maig 2003. Publicat a Cornudella Blog: 05/08/2013. Fotos: Cornudellaweb.com.
___________________________________________________________________________________________

a

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s