Joaquim Juncosa i Domadel. Un gran artista cornudellenc del barroc català.

a

Fra Joaquim Juncosa, nascut a Cornudella de Montsant l’any 1631 en una família de pintors, està considerat el pintor més important de la segona meitat del segle XVII a Catalunya, i és probablement un dels personatges més rellevants que ha donat el Priorat al món de l’art. Una mostra a Girona (del 2 d’abril al 23 de maig de 2004) exposà la seva obra clau: el Pentecostès de fra Joaquim Juncosa, que per primera vegada en tres-cents anys va sortir de la Cartoixa de Valldemossa (Mallorca).

Introdució

Per entendre millor a aquest important personatge de l’art català, cal que ens situem en el període històric en el qual va viure Joaquim Juncosa. Com veurem, no va viure un període precisament fàcil i planer. Més aviat al contrari, li va tocar viure un dels períodes més foscos i durs de la història de Catalunya, on la inquisició, les guerres, els bandolers, la pesta, la gana i la misèria estaven a l’ordre del dia. El bandolerisme era, desde feia anys, un mal del país, fins el punt que el mateix any que va nèixer en Joaquim (1631), Cornudella estava inmersa en una guerra contra els bandolers. Per posar un exemple de quin era l’abast del bandolerisme en aquell temps, només dir que el 1631 hi havien almenys tres “quadrilles” de bandolers actuant per la zona: la de Joan Pallejà, fill de la vila, la d’en Jeroni Gil “Lo Gavatxo” i la de Francesc Tena. Aquell any, el Batlle General, Pere Mas, cansat de perseguir bandolers per les muntanyes amb el sometent, fins i tot va demanar al consell de la terra permís per instal·lar forques per tal d’administrar “justícia exemplar”, petició que va ser denegada.

Per si no n’hi hagués prou amb els bandolers, ell i la seva família també van viure en primera persona la guerra dels segadors, que va assolar Catalunya entre els anys 1640 i 1652, i que va comportar la pèrdua del Rosselló català en mans del francesos. La gana i misèria que va causar la guerra, al llarg de la qual va transcórrer la joventut de Joaquim Juncosa, obligaven a l’ajuntament a repartir blat i menjar entre els veïns de la vila, i a fer obres municipals per tal de donar feina i menjar als pobres.

Les plagues també van fer acte de presència durant l’època. La pesta assolà la zona durant els anys 1650 i 1652. El primer cas de pesta que es va detectar a Cornudella va ser el setembre de 1651, i la primera víctima mortal va tenir lloc el 22 d’octubre. En total, en els dos anys que va durar la pesta, van morir 93 persones al poble, en una època en que Cornudella comptava aproximadament amb uns cinc-cents habitants. Aleshores Joaquim tenia 20 anys. Més endavant, hi va haver plagues de llagosta (anys 1685, 1687 i 1688).

I per si tot això fos poc, a la guerra dels Segadors va seguir la guerra de Successió (1701-1714), que va començar set anys abans de la mort de Joaquim, i que va acabar set anys després. Tot i que al final de la seva vida, reclòs en un monestir, Joaquim també devia viure d’aprop aquesta guerra, no va arribar a veure com Catalunya acabava perdent definitivament les seves llibertats, en morir l’any 1708.

Joaquim Juncosa, pintor entre pintors

Joaquim Juncosa va nèixer a Cornudella de Montsant l’any 1631, en una família de pintors. El seu pare, Joan Juncosa, es va casar amb una andalusa de Jaén, Maria Domadel, i ho va fer a la ciutat andalusa, on llavors estava treballant. El seu avi Joan ja era un pintor d’anomenada, que va treballar al retaule major de l’Església de Santa Maria de Cornudella, obra renaixentista que quan va nèixer Joaquim Juncosa estava en obres: A l’agost de 1632 encara s’estava enllestint l’obra dels bancs del nou temple i el consell de la vila encara parlava de com farien una de les portes laterals. Només un mesos abans s’havia col·locat la porta principal de la nova església.

El barroc, expressió artística que dominava Joaquim Juncosa, apareix durant el segle XVIII com una nova manifestació artística. A Catalunya, es dóna sobretot en les zones rurals i es caracteritza per la seva exuberància decorativa, amb la qual es perseguia fascinar els creients, donant-los la imatge d’una església rica i poderosa, en front de l’església reformista, que buscava l’austeritat. Es creen escoles d’art, com la d’Escaladei, amb Joaquim Juncosa com a màxim exponent, o la Llotja de Barcelona, que popularitzà la pintura d’Antoni Viladomat (1678-1755). Segons els experts, Joaquim Juncosa és la figura clau per entendre l’art d’Antoni Viladomat, l’altre gran pintor català del segle següent.

De jove ja es va dedicar a pintar, realitzant obres per encàrrec. Entre aquestes obres primerenques, cal destacar les quatre obres de grans proporcions encarregades pel Marquès de la Guàrdia a Sàsser, a l’illa de Sardenya. Es dona la curiosa circumstància de que en aquell temps, el bisbe electe d’Empúries (bisbat residencial sufragani de Sàsser) era el cornudellenc Gabriel Juncosa, qui va morir el desembre de 1654, quan Joaquim tenia 23 anys. És difícil saber si hi havia parentesc entre ells, donat que el cognom era molt freqüent a la vila, i estretament relacionat amb el món de l’art i la religió. Hi havien força cornudellencs amb el cognom Juncosa que van ser coetanis i que eren pintors i religiosos relacionats amb la Cartoixa d’Escaladei: Joan Juncosa, pintor del carrer del Tou; Joan Juncosa, pintor (són dues persones diferents), Josep Juncosa, pintor; Joaquim Juncosa, pintor; Gabriel Juncosa, bisbe; Miquel Juncosa, germà del convent d’Escaladei…

L’any 1660, -amb uns 30 anys d’edat- va ingressar com a llec a la Cartoixa d’Escaladei, on realitzà moltes pintures que finalment el van convertir en l’eix artístic de l’anomenada escola d’Escaladei, de la qual també va formar part Lluís Pasqual Gaudí, mort a la Cartoixa l’any 1621. Fra Joaquim, entre les obres que va fer a la Cartoixa d’Escaladei, cal destacar els retrats dels il·lustres que figuraven a la Sala Capitular, així com una gran composició que omplia el frontís de l’església. Posteriorment, en una data indeterminada, va passar a la Cartoixa de Montalegre, on va pintar la capella del sagrari, una trentena de quadres i dues grans teles que presentaven el naixement i la coronació de la Mare de Déu. Després va tornar a Escaladei, on va continuar pintant.

Joaquim Juncosa va ajudar al seu pare en la decoració de la cúpula de la Misericòrdia de Reus -que s’havia acabat de construïr l’any 1601-. Hi van treballar els anys 1679/1680, en unes obres d’ampliació que van tenir lloc en aquest santuari entre els anys 1652 i 1683. En aquesta mateixa decoració també van treballar-hi el seu cosí Josep i un altre deixeble de Joan Juncosa, Joaquim Franquet, tots ells de Cornudella. Aquestes pintures van ser destruïdes l’any 1936. En relació amb Josep Juncosa, un recent treball d’investigació realitzat per professors de la Universitat de Girona, dirigits per Joan Bosch, ha permès atribuïr-li l’obra anònima “Èxtasi de Santa Teresa”.

L’any 1678 va anar a Mallorca, a la Cartoixa de Valldemossa, sembla ser que obligat per la inquisició com a càstig, on s’hi va estar fins l’any 1684. La data de la seva marxa a Mallorca no coincideix amb el dit anteriorment, ja que segons les fonts consultades, els anys 1679 i 1670 tenim Joaquim ajudant al seu pare a la Misericòrdia de Reus.

Sigui com sigui, els anys 1689 i 1690, Joaquim ja no era a Mallorca, i els Juncosa -pare, fill i cosí- tornen a treballar a la Misericòrdia de Reus, i el mateix 1689, Joaquim va pintar un Sant Pere, un Sant Sebastià i un “San Bruno leyendo la regla a sus monjes” a la Casa de la Procuració de Barcelona. Joan Juncosa, pare d’en Joaquim, sembla que va morir poc després a Cornudella, a l’agost de 1699.

Ja una altra vegada a Escaladei, fra Joaquim  va topar de nou amb la inquisició. Sembla ser que les relacions de Fra Joaquim Juncosa no eren gaire bones amb el prior de la Cartoixa, donat que aquest el va relegar i impedir continuar desenvolupant la seva professió de pintor. Aquest fet va provocar la seva fugida d’Escaladei, i se’n va anar a Roma, on va obtenir el perdó del papa i es va retirar a la vida eremítica.

Reus o Roma?

Les fonts consultades discrepen en alguns punts, entre ells el lloc de la mort de fra Joaquim. Algunes fonts situen la seva mort a Reus l’any 1708, sense més dades, mentres que d’altres diuen que va morir a Roma, després que, obtingut el perdó del papa, se li va exigir retirar-se a una ermita pròxima a la capital, on va morir l’any 1708, data en que coincideix tothom.

*****************************
a

Article d’opinió, El Punt 04/04/2004:
L’epifania d’una obra excepcional: la «Pentecostès» de Joaquim Juncosa
Francesc Miralpeix Vilamalla. Historiador de l’art de la UdG
http://nosaltres.vilaweb.com/info/vilaweb/elpunt.noti_elpunt?p_id=-802794
a

a
L’exposició Llums del barroc, que durant dos mesos podrà veure’s a la Fontana d’Or, oferirà als visitants una bona oportunitat per gaudir d’un selecte repertori de pintura barroca hispànica. Serà una ocasió ideal per contemplar, de ben a prop, obres d’autors de la talla i del renom d’El Greco, Ribera, Ribalta, Zurbarán, Cano o Murillo, sense oblidar les d’altres pintors menys coneguts, però també importants, com Camilo, Pereda, Castillo, Arellano o Carreño de Miranda.

En realitat, però, la mostra que organitza la Fundació Caixa de Girona té un valor afegit que li dóna un aire excepcional. Els comissaris han volgut que a Girona -la mostra ja ha passat per Granada i Vitòria- l’exposició s’enriqueixi amb més obres. Ens obsequien, perquè en realitat la Fundació Caixa de Girona ens fa un regal inesperat, amb una tria de pintures d’artífexs catalans d’època barroca. Noms com Joan Arnau, Angèlica Giustiniano, Lluís Gaudín, Pere Cuquet o Josep i Joaquim Juncosa, coneguts pels especialistes però poc o gens pel gran públic, estaran representants amb una dotzena de treballs que tenen la peculiaritat de no haver estat mai exposats. Molts, fins i tot, són inèdits per als historiadors de l’art.

Ara bé, de totes les pintures catalanes que s’hi han afegit, en destaca especialment una: la immensa i extraordinària Pentecostès de Joaquim Juncosa i Donadeu (1631-1708), el pintor cartoixà nascut a Cornudella de Montsant. Per als més profans en el tema, hem d’explicar que fra Joaquim és el pintor més important de la segona meitat del segle XVII a Catalunya i la figura clau per entendre l’art de l’altre gran pintor català del segle següent, el barceloní Antoni Viladomat i Manalt (1678-1755). En conservem, però, comptadíssimes obres -moltes estaven en recintes conventuals i monacals i varen desaparèixer durant la guerra de Successió, la invasió napoleònica, la desamortització o la passada Guerra Civil espanyola- i a hores d’ara és un autor que reclama urgentment
l’atenció dels estudiosos, sobretot perquè el coneixement de la seva biografia és escassíssim.

La Pentecostès que ens visita, com la resta de teles dels pintors catalans presents a la mostra, no s’havia exposat mai fins ara. Forma part del seu únic conjunt documentat i conservat. En aquest sentit, serà la primera vegada, en tres-cents anys, que sortirà de la Cartoixa de Jesús Natzarè de Valldemossa (Mallorca). I no només això: ho farà degudament vestida per a l’ocasió, ja que s’ha restaurat i s’ha intervingut d’urgència per consolidar el marc i el bastidor. Té d’excepcional, a més, altres aspectes com les dimensions. Són enormes, amb figures de mida gairebé natural que semblen que conviden l’espectador a ser partícip de l’episodi sobrenatural -en la visió- que s’hi desenvolupa. No obstant, allò que en resulta més fascinant serà, sens dubte, la qualitat artística que atresora la tela. No crec exagerar, en aquest sentit, si els dic que no desmereix gens, que no queda ni una mica empetitida, enmig de les obres dels grans mestres del barroc hispànic. Ben al contrari, la Pentecostès de Joaquim Juncosa és una prova excel·lent de la volada que assoliren alguns dels nostres artífexs, un testimoni inequívoc de la destresa que adquirí, en aquest cas, un frare cartoixà que, exceptuant un viatge a Roma via Sardenya, va passar la major part de la seva vida treballant lluny del nucli cortesà, a províncies, a la perifèria de l’avantguarda artística. I així i tot, va ser capaç d’estar a l’altura dels millors pintors de l’època.

L’exquisidesa d’aquesta tela s’observa a tota la sèrie de dotze teles amb temes dels Misteris del Roser que conserva la cartoixa mallorquina, de la qual en forma part la Pentecostès arribada a Girona. De totes les del recull mallorquí és la que presenta una composició més atrevida i enginyosa: és excepcional l’apòstol en primer terme que surt d’un replà inferior amb expressió d’incredulitat, com si fes tard, com si no sabés què està passant. S’hi pot descobrir, també, la decantació naturalista del seu estil, ben visible en el tractament realista dels rostres dels apòstols, alguns enlluernats, en la minuciositat descriptiva dels detalls -com el llibre obert en primer terme-, en l’acurada anatomia dels personatges o en la treballada i profunda volumetria dels drapejats. Elogis semblants es poden proposar pel color. La Pentecostès ens explica que estem davant el treball d’un pintor desimbolt en el joc cromàtic, que dominava la paleta, que entenia els secrets de la combinació dels pigments, que era capaç de crear subtils atmosferes càlides i vaporoses sense renunciar als potents efectes del clarobscur.

En resum, la Pentecostès que tindrem ocasió de veure a Girona és un d’aquells treballs que per si sols justifiquen una visita a una exposició. Però és, sobretot, un testimoni material de la fama i dels elogis que li dedicaren els seus coetanis, un exemple que també a Catalunya hi hagué pintors capaços d’assolir quotes d’excel·lència artística de primer nivell. En altres paraules, que el cor de la perifèria també bategava. I fort.

*****************************

_______________________________________________________________________________________________________
Publicat per Carles X. Cabós a Reportatges PrioratDigital.com, maig 2004). Publicat a CornudellaBlog: 17/07/2013. Agraïments: Rosa Gil, Departament de premsa de Caixa Girona, per facilitar amablement la imatge del Pentecostès. http://www.caixadegirona.com. Exposició “Llums del barroc”. Fundació Caixa Girona, 2 d’abril al 23 de maig de 2004. http://www.fundaciocaixadegirona.org/

Fonts consultades:
-Història de Cornudella de Montsant. Ezequiel Gort Juanpere. Fundació Roger de Belfort, 1994.
-Anuari de Festes de Cornudella de Montsant: “D’una gran família de pintors: Joaquim Juncosa i Domadel”. Miquel Martorell i Garau.
-Gran Enciclopèdia Catalana
-L’epifania d’una obra excepcional: la «Pentecostès» de Joaquim Juncosa. Francesc Miralpeix Vilamalla. Historiador de l’art de la UdG. Article d’opinió, El Punt 04/04/2004
-El Web de les Ciències Socials. Andreu Guiu i Puyol.
-Història de l’art de Catalunya, Xavier Ripoll.
________________________________________________________________________________________________________