Sant Joan del Codolar.

montsant11042010-164
Foto actual de l’ermita. Foto: Carles X. Cabós

En diuen sant Joan, i sovint, també, senzillament, l’ermita. És a la costa, al peu del sotacingles del Montsant, en un indret desolat amb algún gran bloc de pedres després dels cingles, les quals pedres justifiquen l’adjectiu qualificador del nom. Hi ha la capella i la casa de l’ermità. L’indret és ben endreçat, amb xiprers i una plaça espaiosa davant seu. A la paret S.O. de la casa de l’ermità, en un mosaic, hi ha un sonet de Josep Carner. És a uns 760 mts. d’altitud sobre el nivell del mar, a cosa d’una hora o cinc quarts al N.O. de la vila. Algún autor atribueix la construcció de l’ermita al segle XIII. Al llarg del temps, s’hi han fet ampliacions i reconstruccions. Una d’elles va ésser el 1780, segons resa la data esculpida a la clau de l’arc de la porta d’entrada. Una altra fou el 1820, després que els francesos l’haguéssin perjudicada. En 1936, la imatge de Sant Joan fou protegida al museu de Reus i restituida al seu temple un cop acabada la guerra.

A l’entorn del 1571 es va engrandir, o refer, l’ermita de sant Joan del Codolar, i s’instal.là un nou retaule. El 6 de setembre d’aquest any, el vicari general de Tarragona va autoritzar la benedicció de la nova ermita i el nou retaule, cosa que es va fer, amb tota solemnitat, el dia 21 de desembre, a càrrec del prior i un sacerdot de la parròquia de Cornudella, i en presència d’un jurat, cinc consellers, bona part del poble i l’ermità.

SantJoan_anys20-30
Foto: https://cornudellaseglexx.wordpress.com/2013/11/21/sant-joan-del-codolar-1920-1930-aprox/

La presència d’un ermità a sant Joan ens és coneguda des dels primers moments de l’ermita, entorn de l’any 1500. Franquet, fins a 1600, en documenta set: fra Bertomeu Sabaté el 1500, fra Jaume Desena el 1511, fra Baltasar Font el 1567 i novament el 1571, fra Gregori de la Creu el 1568, fra Melcior el 1596, i Jaume Juncosa el 1600.

Tot i que l’ermita devia pertànyer a Escaladei, depenia directament de la universitat de Cornudella. Així veiem com els ermitans eren nomenats pel consell de Cornudella, i també, segons Franquet, pel rector. Tenien l’obligació de portar hàbit i de residir a l’ermita, mentre que per al seu maniment, eren autoritzats a demanar almoina per tot el comtat de Prades i la baronia d’Entença.

sant joan codolar anys 20 340x500
El camí de Sant Joan, cap a 1935. (Foto: https://cornudellaseglexx.wordpress.com/1935/12/31/el-cami-de-sant-joan-del-codolar-1935/).

L’estada d’un ermità a Sant Joan depenia totalment del consell de Cornudella i si bé el càrrec sembla de durada indefinida, de fet podien ser canviats i el seu nomenament i permanència, fa l’efecte que depenien exclusivament de l’arbitri del consell, que sempre preferia conferir el càrrec als qui eren fills de la vila. Un exemple clar de tot aquest procés el veiem en el procés celebrat el 4 de juny de 1675: “saben vostres mersès com determinàrem de traure lo ermità de l’ermita de Sant Joan i anàrem i prenguérem lo inventari ab los senyors pròmens y escrivà, y no hi faltà ninguna cosa. Y si buscàrem un altre ermità o si pendríem lo ermità de Cabasés, que és aquí. Y foren passades les veus que per ara no en prenguem ninguna de foraster, sinó que los senyors jurats vagen si.n trobaràn un ermità que sia fill de la vila”.

Aquest darrer punt era important, i fins i tot es donà el cas de canviar d’ermità perquè n’hi havia un de la vila disponible, com és el següent cas, datat pel dia 7 de juny de 1663: “Y també fou proposat per los senyors de jurats que hun fill de la vila que ha fet d’ermità molt tems, que es nomena Miquel Juncosa, fill de la vila, demana l’ermita de sant Joan y així vostres mercès miraràn si li donaràn l’hermita. Y foren passades les veus y es lo determinat que parlen amb Antòn Franch, armità, y li digan los senyors del jurat que serque altre hermite y que donen la ermita a Miquel Juncosa, fill de vila, per a que sia ermità de l’ermita de Sant Joan”.

A més el municipi tenia cura dels béns de l’ermita, com hem vist en prendre inventari, i encara hi designava un administrador de les rendes, que era un càrrec renovable anualment i que prenia el nom de “procurador de Sant Joan”.

SantJoan_560px

________________________________________________________________________
Text: “Història de Cornudella de Montsant”, d’Ezequiel Gort Juanpere i “Noms actuals i pretèrits del terme antic de Cornudella de Montsant”, de Ramon Amigó i Joan Bta. Espasa. Publicat a Cornudellaweb.com: 2008. Publicat a Cornudella Blog, amb fotos noves: 18/06/2013.
_________________________________________________________________________

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.