Tres històries de mossens a Siurana. Miquel Martorell.

castellsiurana_photoshop350Un mossèn caragirat, a la Guerra de Separació

Mossèn Gabriel Juncosa (1580? – 1654), fill de Cornudella. Emparentat amb els Piquer de la Plaça (Joan Piquer, batlle des de 1627 fins 1630), i nebot de Gabriel Piquer, fill de Joan, mestre de cases; tots ells fundadors del benefici de Sant Miquel, a la parroquial de Cornudella.

Els seus pares foren Jaume Juncosa i Magdalena. Obtingué un benefici a Ulldemolins. Apareix com ecònom regent de Cornudella del 12.07.1643 fins el 17.01.1644. El benefici fundat pels seus parents el manté des de 1603 fins la seva mort.

L’any 1651 ens el trobem a Siurana, ocupada llavors per les forces aliades franco-catalanes comandades pel capità Lluis Magrinyà. Ensenya el camí a les forces castellanes de Tarragona, de bracet amb una altre clergue, el reverend Domingo de Tivissa. I un cop assaltat el castell i la vila, dóna confessió al batlle de Siurana, Pere Juncosa, abans de ser executat. El castell era en mans de les forces aliades de la Generalitat, i resistí l’assalt de les tropes castellanes del Governador de Tarragona. Un cop ocupada, per al servey Sa Magestat Catholica, es manà a 50 homes de la Comuna el Camp que pugessin a abimar Siurana; i encara l’any 1654 es manà a 40 d’Ulldemolins (per ordre del governador de Flix) anessin a Siurana amb aixades i relles per enderrocar lo castell i muralles.

L’any 1653 trobem  mossèn Juncosa com rector d’Arbeca, on fou llargament empresonat per opinions d’aquell temps borrascós i en premi d’aquells sofriments lo rey lo elegí Bisbe d’Empuries.

Doctor en Teologia i Dret Civil i Canònic, morí a Cornudella, sent bisbe electe, la vigília de Nadal de 1654, per picada d’un animal verinós mentre  passejava, al mas de la Coma de Cal Ferreret. Està enterrat a la capella del sant Crist, a la parroquial de la vila.

cmajorsiurana_photoshop350Se li enganxaven els llençols

A les contalles d’hivern a la vora del foc vaig sentir explicar (al Pep perdiu? al Benido de ca la Rosa? a la padrina Mercè? ara no ho recordo), que hi havia un mossèn que la missa primera  la tocava des del llit.

Al primer toc, a fosca negra a l’hivern, tocava les campanes des del llit de casa, a  l’Abadia. El mateix feia amb el segon toc. Els  feligresos del poble ja eren als bancs primers, a punt de començar quan ell, a correcuita i dissimulant,  entrava a la sagristia tot treient-se les lleganyes i engiponant-se la casulla i demés en un sospir. Al tercer toc i campaneta de l’escolà, tot començava com cal. A l’estiu la mandra  s’esvaïa amb la llum, però els tocs fantasmes es reprenien a l’hivern, quan els llençols s’enganxen més fàcilment.

Fins que una nit de llamps i trons, un cop salmodiat el primer toc des del llit, un llamp el va enganxar al segon. Ara mossèn Estivill, jau enterrat al cementiri del cingle (entrant a l’esquerra), com un poll rostit.

La contalla feia riure, era curiosa i un xic inversemblant: això dels tocs virtuals….
Quan fa uns anys vam refer l’empedrat del carrer Major, i van fer una rasa amb l’aigua, l’electricitat, el telèfon, i dues línies més per-si-de-cas, vam allargar el tub d’aigua fins a la vora de tirador de brossa que llavors encara hi havia al cap de cantó de l’Abadia amb el cementiri. Allà hi posarem una presa de reg pels bombers, per cobrir tota l’Escrivania en un apuro de foc.

I vès per on. Vam trobar ben enterrat un tub de plom que travessava, que anava des de la sagristia i sortia de l’església pel finestral de l’àbsis, i soterrat pel carrer entrava a l’Abadia, s’enfilava per la paret i moria a la cambra petita que afronta a l’església (on devia clapar i guaitar mossèn Joan). I encara més: dins aquest tub de plom de bona qualitat, sense massa retombs, hi circulava un bon fil.ferro sense afegits. Tot l’enginy complia una vintena de metres. Era el sistema on-line del primer i segon toc.

Un llamp va desenganxar mossèn Estivill Vinadé dels llençols per sempre més, el trenta-ú d’octubre de 1908.  Ara pot seguir fent el mandra a-la-casa-del-pare.

L’enterro fou molt sonat amb una missa de vint-i-dos capellans i una gernació superior al jubileu, pujant el terno negre des de Cornudella.  Diuen que el cos passà de carbonet a rosat, i tothom ho considerà un miracle; i el tingueren per sant.  Fill de la Selva del Camp, només tenia trenta anys; malaguanyat.

creuiesglesia_siurana350Mossèn Emilio, la marjondoma i els cuberts de plata

Mossèn Emilio Sánchez entrà a l’abadia quan un llamp rostí el jove Joan Estivill de la Selva del Camp, l’any 1908.

Bonàs i sorrut, hostatjava a l’Abadia, a més de la soferta Ramona, tota mena d’intelectuals, lletraferits, fotògrafs, arqueòlegs i pintors amb els qui feia petar llargues vetlles. Josep Carner, Iu Pasqual, Isidre Mallol, Joan Rebull, Zerkowitz, Pericot… com abans havien fet Ixart, Narcís Oller i altres.

Quan el Centre Excursionista de Catalunya inaugurà el Refugi que dissenyà l’arquitecte Doménech Sugranyes i pagà  don Ciriaco Bonet, l’atenció del mossèn als visitants continuà a les vetlles de l’Abadia. El fotògraf i escalador Zerkowitz li dedicà una famosa postal de La Trona, amb Mossèn Emilio predicant a la timba: al president de la República de Siurana.

Un cop, el cardenal Vidal i Barraquer,  descansà una setmana a l’Abadia, amb l’excusa de la visita pastoral i la dificultat de l’accés. Quan al primer dia sortiren a trenc de dia per oficiar la missa primera, el cardenal quedà embadalit per la panorámica. El mossèn l’aturà i li desgranà: allà La Morera, a baix Cornudella, a la dreta Albarca i tot al frontis la serra Major de Montsant. Al següent dia, l’aturà  a les escales de l’església, i li repetí la panorámica. I així al tercer i al quart; fins que el cardenal li digué que ja ho havia vist i entès al primer dia i que ja en tenia prou. Doncs jo fa més de vint anys que ho aguanto, li replicà el rector de Siurana. Mossèn  Emilio feia de secretari municipal amb bona lletra i interferia tot el que podia en la política de la vila; però no pogué mai evitar les alternances de lo Genaro i l’Adolfo.

En els primers dies de la guerra dels tres anys, tot el poble s’uní per a salvaguardar mossèn Emilio Sanchez i alguns altres que se li afegiren; avui en una cova, demà al maset del Franquet… Fins que la situació fou insostenible, i acordaren entregar-los tot pactant amb el comité de Cornudella que res els passaria. Baixaren tots els homes armats acompanyant-los i així acabaren els eclesiàstics al barco-presó de Tarragona. En acabar la guerra tornà mossèn Emilio a reclamar les seves pertinences, i armà un sidral per uns coberts de plata que deia li faltaven; ni es va dignar donar el bondia al veïnat  que l’havia protegit.

Ja no tornà mai més i exercí de rector al Camp. Però l’alcalde Genaro li dedicà el Pla de l’Església, amb placa i tot; com també la Plaça Vella a don Benjamín Arriba y Castro, el cardenal feixista. Fins que en reposar els noms antics al poble, vam fer desaparèixer  tots aquests desagradables homenatges.

Al pati de l’Abadia encara hi ha un portal tapiat en sec que donava al racó del famer de la vila, i ara a Cal Bertrán. Per allà, a correcuita i de nit, l’Adolfo, lo Genaro, l’Isidro i demés veïns passaren tots els mobles, roba i coberteria  de l’Abadia i sagristia, fins als corralots que envoltaven el racó del femer. Quan el comitè de Cornudella regirà l’abadia no sospitaren d’aquell maldestre tapiat.

________________________________________________________________________________________________________
Tres històries de mossens a Siurana. Miquel Martorell. Siurana, 29 de setembre 2005. Fotos de Siurana: 1-Castell, 2-carrer Major de Siurana, 3-Creu del Centenari. (Carles X. Cabós, Siurana agost 2008, retocades amb Photoshop). Publicat a Cornudellaweb.com:  16/04/2010.  Publicat a Cornudella Blog: 06/05/2013
________________________________________________________________________________________________________

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.