El molí del Vidrier

Salvador_Palomar_120x74El molí del Vidrier –o d’en Vidrier– fou un molí hidràulic, fariner, ubicat a l’antic terme de Siurana –actualment, municipi de Cornudella de Montsant–, a la vora esquerra del barranc de l’Argentera, tocant del riu de Siurana, aigües avall del molí d’en Catxap, en un indret actualment cobert per l’aigua de l’embassament. Segons Ramon Amigó (Siurana de Prades, enllà de la història i la llegenda, 1995), el nom ja és documentat el 1312 i «vindria del cognom o renom de l’arrendador i del seu seu successor i no tindria res a veure amb la fabricació del vidre».

El trobem documentat amb el mateix nom moltes vegades en el transcurs del temps, per exemple, en un capbreu del comtat de Prades, del 1615, conservat a l’Arxiu de Reus: «un molí fariner té dita universitat en lo terme de Ciurana en la partida nomenada lo molí den Vidrier. Afronta de una part ab lo riu de la Argentera i tres parts ab la heretat del benefici de Sant Francesch.» O en un altre, del 1789: «confesamos tener otro molino arinero en la partida nombrada del molino d.en Vidrier, que es en el término de Ciurana que linda por los dos lados con los rios llamados de Ciurana y la Argentera.»

Amigó anota el nom de diversos moliners –apunta que en algun moment potser hi va viure més d’una família–, entre ells el de Josep Batet, entre 1793i 1797.

Allò que ha restat, però, en la tradició oral és la seva desaparició. Se’l va emportar un aiguat, com tants altres molins. La seva ubicació, entre el riu de Siurana, d’on proveïa d’aigua, i el barranc de l’Argentera, el feien un indret poc segur en cas de pluja torrencial.

La veu popular dubta sobre quin episodi fou el que posà fi al molí. Si l’aiguat de Sant Bartomeu, el 1842, o el de Santa Tecla, el 1874. Probablement fou el segon, perquè el 1862 Amigó anota la seva venda en pública subhasta, encara que no sabem si aleshores era en funcionament.

«Al del Vidrier hi vivia un matrimoni i la dona… estava molt malalta, feia molts mesos que la tenia al llit –i això ho sentia explicar al meu padrí, i te’n recordes, perquè li vaig sentir explicar moltes vegades– i con va veure que allí es crusaven los dos rius, que hi havia molta cantitat d’aigua, aquell home es va espantar i va agafar aquella dona al coll i se la va emportar cap a en aquet mas»

Del moment de l’aiguat es recorda com el moliner, que tenia la dona malalta, va aconseguir salvar la pell i la de la seva esposa, portant-la a collibè, cap al molí del Catxap. Però sobretot el fet que, en el moment en què les aigües van començar a pujar sobtadament, el moliner es trobava passant comptes de la seva feina. Quan va poder tornar al molí, va descobrir que aquest era pràcticament enrunat, però en el bocí que havia quedat en peu hi havia encara la taula amb els diners al damunt. «Això és una cosa que s’explica entre la família i ho sents tantes vegades que…, no ho has viscut però, però ho saps». Ens ho explicava la Teresa Martorell, de 83 anys (2000), en la nostra recerca sobre els molins fariners dels rius de Montsant i de Siurana.

a

molividrier

Font: Els molins hidràulics al riu de Montsant. Parc Natural de la Serra de Montsant i Carrutxa, 2007.

[Fa pocs dies un bon amic em demanava si coneixia un molí del Vidrier, al terme de Siurana, on hi tenia un avantpassat cap a mitjan segle XVIII.].

Article original:  El molí del Vidrier | La Teiera.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s