Testament paeller.

Què és primer, la paella o el paeller? Bona qüestió.

TESTAMENT+PAELLER-1_html_m73034052

En el meu cas, va ser la paella, doncs quan vaig començar a col·laborar ja portaven un any fent la tradicional paella de l’Onze de setembre. Si senyores i senyors, quan el curset de cuina de l’INEM va donar pas a la gent del poble em vaig oferir per participar en aquella festa tant magnífica.

Durant molt de temps m’havia donat moltes alegries. M’afalagava ser partícip de l’acte principal de la Diada del meu poble. Sense voler ser pretensiós, em sentia important ja que feia una cosa que unia el poble i aconseguia treure’l al carrer, prescindint de color polític, creença religiosa o raça.

També, com és lògic, preocupació i cautela. Estàvem fent menjar per la gent que volia participar en aquesta meravellosa festa. Sempre teníem molta cura en els ingredients que empràvem, volíem qualitat per, així, estar més tranquils a l’hora de servir l’àpat.

Els anys van anar passant. Alguns dels pobles veïns, també de Barcelona, demanaven els nostres serveis per amenitzar alguna festa popular. Gràcies a això, vam dur el nom de Cornudella de Montsant on érem requerits. Orgullosos de ser de Cornudella i paellers. Cal tenir present que no érem de la costa, o potser sí, de la costa del Montsant.

TESTAMENT+PAELLER-1_html_7f9a11afLes flames s’han d’alimentar, sinó s’apaguen. La rutina i que sé jo més, van anar apagant aquesta flama que es necessita per gaudir d’una cosa, animal o persona. Mancava el carbur per revifar la flama. Poc a poc s’anava consumint. Quan un membre de la colla va plegar. Vaig aprofitar per donar pas a la joventut i poc a poc m’anava apartant tanmateix com aquella flama que es va apagant.

Es va acabar la il·lusió. Allí tenia, i tinc, bons amics, però no n’hi ha prou per disfrutar fent allò que abans m’omplia. Cal renovar aires, reptes, innovar. No ho sé però penso que els paellers mereixen quelcom més que ser acceptats pel poble.

Ara porto més d’un any separat del Paellers de Cornudella de Montsant. Tinc un doble sentiment, orgullós per què hi forma part el meu fill Pau i orgullós per què els meus amics continuen al peu del canó.

Barcelona 2 d’abril de 2013.

Jaume Ferrer Bargalló (Casagran)

Anuncis

Una resposta a “Testament paeller.

  1. Ja em va extranyar no veure’t fent el mondongo; després em vas dir que t’havies retirat. Ha estat una desició pesonal teva, i com totes les decisions personals, son respectables, cadascú sap els seus motius, i si aixi ho has decidit benvingut sigui. Ara podràs disfrutar a l’altre costat de la “barrera”.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.