Venta del Pubill.

venta_text570x148

Ramon Amigó
a
Això, aquesta manera de dir de la gent, será molt difícil d’esmenar perquè, en general, aquesta gent no té prou consciència que “venta” és una paraula castellana. Una paraula que podríem dir que s’ha fossilitzat amb l’ús. Em sembla recordar que, en algún moment, algú havia proposat, sense cap fonament, per allò de parlar per parlar, que es podría dir “venda”, sense tenir en compte que “venda” només expressa l’acciò de vendre, és dir, és el substantiu correspo­nent al verb “vendre”. O un altre que també feia una proposta segurament quan pensava en la paraula venda com equivalent a ‘partida dels antics quartons i de les actuals parròquies d’Eivissa’, segons el DIEC. El DCVB, amb autors fills de les Balears i bons coneixedors de les Pitiüses, concreta amb més detall la defìnició: “Cada una de les partides en qué es divideix el territori de cada parroquia rural de l’illa d’Eivissa”. I dóna els noms de les nou vendes de la parròquia de Sant Joan, i de nou més de la parròquia de Portmany. I explica l’origen d’aquesta manera d’anomenar els bocins de territori, un origen que ara no cal que m’allargui copiant-lo, una manera lípicament eivissenca. I no s’usa fora de l’illa d’Eivissa. Per tant, ací, a casa nostra, venda només es pot fer servir, tal com ja hem dit, com a substantiu relacionat amb el verb “vendre”: la venda d’un tractor, la compra-venda d’una hisenda.
a

mapa_situacio491x524
a
Parlo de la “venta” del Pubill perquè és molt coneguda al meu poble. N’hi deu haver algunes altres en algun altre lloc, com la de les Camposines; però ja és apartada, cap a ponent. Hi va haver la de la Serra, a Ulldemolins, que es va dir així tardanament, perquè sabem del cert que el 1820, segons un llibre del compliment pasquaI, i encara poc abans del 1900, pel que diu la guia excursionista d’Artur Osona, només es parlava de l’hostal de la Serra, referint-se a la serra de la Llena. A Ulldemolins mateix, no fa gaires anys que hi havia record de l’hostal (que no pas de la “venta”) de la Tomaca, que havia estat entre aquella vila i el riu de Vilanova. Per ací a la vora, ni al Camp, ni al Priorat ni a la Conca, no tinc coneixement de cap altra “venta”, tot i que no vull dir que no hi sigui. La paraula estranya, com veurem més enllà, va arribar per aquests verals en tot cas a la segona meitat del segle XIX, quan la pressió castellanitzant era intensa. O potser més tard ja que, inicialment, com que l’hostal a què ens referim no tenia cartelI amb el nom exposat, que un cartell no hauria estat gaire útil perqué amb prou feines si algun dels traginers de l’època sabia poc o molt de llegir, i no es pot posar en dubte que aquells traginers que s’hi aturaven, tots de la terra, tant si pujaven de l’altra part del Priorat com si baixaven de les Garrigues, tots parlaven de l‘hostal d’en Pubill.

Els Pubill són de Cornudella, on el renom ja existia al bell començament del segle XVII, llavors aplicat al llinatge Serres (any 1604) i, quasi simultàniament, segons els documents, un altre Pubill es deia Juncosa (any 1608). Al segle XVII mateix, hi va haver altres Pubill: el Pubill Nofre, un renom que corresponia a Joan Piquer (any 1608); el de la Plaça (any 1636), que es deia Juan Noguer, i un altre Noguer, però Mateu en lloc de Joan (any 1645), i el Pubill del Racó (any 1641), que era Pere Mas. Al segle XVIII, hi va haver lo Pubillet de Siurana, que era Joan Vallverdú (any 1779). Més tard, ja al primer terç del segle XIX, el portador del renom era el pagès Josep Estivill (any 1829) i, de la mateixa època, també el duia Pere Pellejà (any 1831). Un altre Pellejà, en aquest cas Joan de prenom, el 1813 era “del mas del Pubill” i fa l’efecte que això, del mas del Pubill, era el renom tot sencer. Mig segle després (any 1865), “dit lo Povill” havia passat a Josep Vallverdú. Vist que Pubill havia anat junt amb tants cognoms diferents, es podría arribar a pensar que la paraula Pubill fos ella mateixa un cognom, el de la mare; però els papers d’on ho hem tret sempre diuen “dit lo Pubill”, o “dictus lo Pubill”, o “àlias Pubill”, excepte quan s’anota “Pere Pelleja Puvill”, sense cap altra indicació. Cal tenir present, tanmateix, que la juxtaposició era freqüent i que, al 1831, que és l’any de l’anotació, encara no era norma la utilització del segon cognom, el de la mare. De manera que, tal com queda demostrat, el renom Pubill és antic i persistent.

ELS TRAGINERS QUE S’HI ATURAVEN, TOTS DE LA TERRA, TANT SI PUJAVEN DE L’ALTRA PART DEL PRIORAT COM SI BAIXAVEN DE LES GARRIGUES, TOTS PARLAVEN DE L’HOSTAL D’EN PUBILL

Aquest mas d’en Pubill que s’ha anomenat fa un moment havia comunicat el nom a les terres que el rodejaven. L’any 1762 ja es parlava de la partida de terra del Mas d’en Pubill, una partida que tenia al sud el riu de Siurana i que també confrontava amb la sèquia del moli dels Albes. El mas encara hi és, en un estat d’abandó. A fer observar que aquest coneixement del nom de la partida, tret de la consulta feta al Llibre antich de la reverent Comunitat de Preberes de Cornudella, situa al segle XVIII l’existència del mas, tot i que no gosariem pensar que ja no hi fos abans d’aquell segle.

El 1877, un tal Pere Carreras va demanar permís a l’ajuntament per a construir una casa a la partida del Mas d’en Pubill, vora d’allò on la carretera del Priorat arrenca de la de les Garrigues, i es va acordar de concedir-l’hi. Feia molt poc temps que la nova via de comunicació -per a carros, que els automòbils encara tardarien ben bé tres dotzenes d’anys a conèixer-se- havia arribat en aquell punt, potser una mica abans de 1864, que va ser quan va arribar davant de Cornudella, en substitució de l’antic carni de bast.

venta_fotoactual294x500Abans d’haver-hi la carretera, la confluència de camins, el de les Garrigues amb el del Priorat, era en un dels masos de les Moreres i per això es pot proposar que l’hostal per a acollir els traginers i altres viatgers, amb les corresponents atzembles, i segurament per al canvi de cavalleries, si convenia, era en un d’aquells masos, no sabem a quin dels dos, si al mas de Baix, o del Rodés, o bé al de Dalt, del Casacúries, també dit del Catarranyo.

Aquesta proposa té per base força sólida haver vist que el document titulat Reparto del subsidio de comercio, de l’any 1830, un quadern posat dintre una carpeta retolada “Llibres”, de l’Arxiu Municipal de Cornudella, quan nosaltres hi vam habitar, cap a l’any 1985, que posa el mas de les Moreres entre els hostals. És l’únic document dels que ens són coneguts que hem trobat que en parli i aquesta informació -absolutament preciosa per al nostre propósit- no és retinguda per la memoria de cap persona d’edat avançada que ho hagués sentit explicar als seus avis.

El camí que venia de Cornudella era conegut com del Camp, o com de Reus. Anava cap al molí d’en Parreu, pujava al coll Negre i baixava al mas de les Moreres. Ara, el pas pel coll Negre ha deixat de ser fàcil, per desús. I al mas de les Moreres es trobaven tres camins: aquest que baixava de Cornudella i que ja procedía de les Garrigues, el que venia del coll d’Alforja procedent de Reus, i el que marxava Priorat avall, cap a Poboleda, Escaladei, etc.

Tal com era d’esperar, l’antic camí pel coll Negre per anar cap a Cornudella i enllà va quedar abandonat perqué no podia competir amb la comoditat que significava la carretera, encara que de moment fos un trist carni carreter amb un pèssim paviment, per la qual es podia transitar amb carro en substitució de les albardes, i transportar en cada viatge major quantitat de mercaderies.

La iniciativa de construir una casa a la confluència de la carretera de Poboleda amb la de Lleida a Flix i Reus (tal com diu la instància) podia haver partit d’un dels dos individus que hi podien estar interessats: el propietari de l’hostal del Mas de les Moreres o el propietari del mas d’en Pubill. El primer perquè veia que la carretera passava per l’altre vessant del riu d’Arboli, s’allunyava del mas, i això li feia perdre la clientela. L’altre perquè devia pensar que podia ser un bon negoci si es traslladava una mica més avall del mas que tenia. No hem trobat cap suport que permeti de decidir quin dels dos probables interessats va ser realment el que va iniciar l’empresa.

EL RENOM PUBILL ÉS PRESENT A CORNUDELLA DES D’INICIS DEL SEGLE XVII i EL DUGUEREN DIFERENTS PERSONES, FINS I TOT DONÀ NOM A UNA PARTIDA DE TERME EL MAS D’EN PUBILL, ON ES TROBA L’HOSTAL

Que el sol·licitant del permís fos Pere Carreras no aclareix res, puix que no tenim constància que hi hagués algú amb aquest nom domiciliat a Cornudella en aquella època. No surt aquest llinatge al treball “Noms actuals i prétérits del terme antic de Cornudella de Montsant”, de Joan Bta. Espasa i Ramon Amigó (Associaciô d’Estudis Reusencs: Reus, 1990). I això ens fa pensar que Pere Carreras era un advocat, o un agent de negocis foraster, que actuava pel compte de l’interessat. Val a dir que cap Pubill dels diversos que hem citat no era del llinatge Carreras i, pel que sabem, al masos de les Moreres quan, al segle XVI, era conegut per mas de la Ribera, hi havia hagut Joan Ferrer (any 1524 i 1609), Antoni, Bernat i Jaume Martorell (any 1565). L’any 1605, es parla del mas d’en Martorell de les Moreres; i el 1606, del mas d’en Ferrer dit de les Moreres. En aquell mateix segle XVII, consta Jaume Pellisser del mas de les Moreres (any 1636) i Isabel Agna Pellisser del mas de les Moreres es va casar amb Joan Bruno Aragonés (any 1695). L’any 1653, Domingo Juncosa era del mas de les Moreres de Dalt i María Juncosa i Tost (és a dir, María Tost, casada amb un Juncosa), hi consta el 1694. I encara era dels Juncosa el 1724. Per tant, queda clar que cap Carreras no havia estat al mas de les Moreres, segons la documentació inspeccionada.

Que l’hostal s’hagués conegut com d’en Pubill no volia dir obligatòriament que hagués estat fundat per algún Pubill, sinó que havia près el nom de la partida de terra a la qual s’havia emplaçat. Si no fos que el Juncosa dit Pubill, de 1608, o un successor seu, fos el Domingo Juncosa de 1653, i el descendent que hem trobat de 1724, i que la familia hagués continuat al mas de Dalt fins el 1877, i que hagués estat pel compte d’aquest Juncosa, dit Pubill, que Pere Carreras actuava.

EL NOM “VENDA”, ÉS CASTELLÀ, I DEGUÉ INTRODUIR-SE CAP A L’ÙLTIM TERÇ DEL SEGLE XIX QUAN ES CONSTRUIR L’HOSTAL DEGUT A UN CANVI EN LES VIES DE COMUNICACIÓ, JA QUE L’ANTIC CAMÍ PASSAVA PELS MASOS DE LES MORERES

Però això només es podría donar per segur si es pogués comprovar que aquest Juncosa del mas de Dalt fos precisament descendent d’aquell Juncosa dit Pubill i que, al mateix temps, hagués estat propietari del mas d’en Pubill que va donar nom a la partida de terra. Si algú sabia de qui era propietat aquest mas d’en Pubill, a l’entorn d’aquell any 1877, seria més fàcil de fer una hipòtesi pròxima a la realitat.

Ara, si tornem al començament, hem de dir que caldria fer un esforç per eliminar la paraula intrusa. Un gran pas en aquesta direcció seria que el cartell anunciador passés a dir Hostal d’en Pubill. Ara que gairebé tothom sap llegir, es faria molta via a popularitzar la paraula correcta. N’estic segur. Seria com treure una nafra enlletgidora del rostre altrament immaculat del terme de Cornudella de Montsant.
alogobn_158x91

______________________________________________________________________________________________________
Reportatge de Ramon Amigó, publicat a la revista “Lo ViOlí” núm 7, 1er semestre 2009. “Lo ViOlí” és una revista cultural del Priorat editada pel Centre d’Estudis del Priorat (CEP). Les imatges són les mateixes que apareixen a la revista.
Text: Ramon Amigó. Cornudella web agraeix a Josep M. Pons (Centre d’Estudis del Priorat) les facilitats per poder publicar aquest article a la web: http://www.sre.urv.es/irmu/priorat/  . Publicat a Cornudellaweb.com: 2010. Publicat a Cornudella Blog: 11/03/2013/
______________________________________________________________________________________________________

3 respostes a “Venta del Pubill.

  1. Respecte d’aquest article, puc dir que, atès que m’afectava directament, em vaig posar en contacte amb l’Institut d’Estudis Catalans per fer-los saber que no estava d’acord amb el canvi. No obstant això, a l’última versió del «Nomenclàtor oficial de toponímia de Catalunya» ja consta la forma «Hostal del Pubill», és a dir, el canvi que proposa Ramon Amigó finalment es va aplicar a tots els mapes oficials de la Generalitat, així que la Venta del Pubill «ha desaparegut del mapa» per sempre, em temo.

    La meva postura, tot i que clarament subjectiva, estava ben fonamentada. Per a qui li pugui interessar, aquí teniu la resposta que em va enviar el cap de l’Oficina d’Onomàstica de l’Institut d’Estudis Catalans:

    «Lamento el conflicte sobre aquest topònim. Tal com indiqueu, el criteri és que els topònims han de tenir el seu nom històric i d’ús general per part de la població que en té un coneixement directe i de manera genuïna, és a dir, sense influències externes, ni orals ni escrites (llibres, mapes, etc. que poguessin incorporar alguna errada). I en aquest mateix sentit en el Nomenclàtor oficial consten diverses Ventes: Venta de Morellet (Bot), Venta del Pinar (Falset), Venta de la Punta (Ulldecona), Venta del Riu (el Pinell de Brai), Venta del Ros (Ulldecona), etc.»

    «Tota la informació que trobem confirma que, tal com dieu, hi ha una única denominació general al poble i a la comarca, i ja amb una tradició històrica significativa, que és la Venta del Pubill. Entenem que Ramon Amigó devia fer la seva proposta amb tota la bona intenció per a la nostra toponímia; tanmateix, si tenim en compte els criteris de fixació i ús de la toponímia catalana, aquesta proposta no resulta adequada o necessària ja que aquest topònim incorpora un terme que, encara que no és genuí des del punt de vista lingüístic, trobem en altres topònims catalans, en els quals s’ha respectat perquè corresponia a la forma d’ús general.»

    «Proposarem, doncs, que es faci la modificació per la Venta del Pubill en la propera actualització del Nomenclàtor oficial (des del punt de vista de l’edició en paper no hi ha, per ara, prevista cap reedició, però sí que hi ha la voluntat de mantenir la versió digital, a Internet, actualitzada).»

  2. Com a informació extra, cal dir que Ramon Amigó, a més d’escriure l’article anterior, va proposar el canvi de «Venta del Pubill» a «Hostal del Pubill» a l’Institut d’Estudis Catalans, entitat de la qual formava part i que li va encarregar documentar els topònims del Priorat per elaborar la nova edició del «Nomenclàtor oficial de toponímia de Catalunya».

  3. Quan vaig llegir l’article per primera vegada, en sortir publicat la revista del Centre d’Estudis del Priorat (CEP), l’any 2009, em va semblar molt interessant, donat que no és molt habitual que es publiquin articles d’història de Cornudella en publicacions que no siguin estrictament cornudellenques. Mesos després, ja l’any 2010, amb el permís del CEP i l’amable col.laboració d’en Josep M. Pons, membre d’aquesta institució, l’article es va publicar a Cornudellaweb, donat que una de les finalitats d’aquesta web és precisament divulgar, des de la nostra modesta posició, tot allò que faci referència a Cornudella i el seu municipi.

    No ha estat fins ara, passats uns anys, quan l’article s’ha publicat a CornudellaBlog, que hem pogut llegir el punt de vista de la Meritxell (de la Venta, com s’anomena el lloc a Cornudella) i per tant, descobrir que hi ha versions discrepants sobre si el lloc s’ha d’anomenar ‘venta’ o ‘hostal’.

    Esclar, una vegada hem sabut el punt de vista de la Meritxell, i tornant a rellegir l’article del Ramon Amigó, potser si que es nota, per part d’aquest darrer, el que com a mínim sembla una certa antipatia vers la paraula ‘venta’, qualificant-la de “nafra enlletgidora del rostre altrament immaculat del terme de Cornudella de Montsant”, i gairebé qualificant d’ignorants als que diuen ‘venta’ (“aquesta gent no té prou consciència que “venta” és una paraula castellana”).

    Segurament és el mateix que passa amb l’hostal de la Serra, que també apareix a l’article, i que jo sempre havia sentit anomenar “Venta de Llena”; o el molí d’en Parreu, que gairebé tothom coneix com el mas del Capó, i potser també d’en Regiments, però com a molí d’en parreu ja no ho anomena ningú, jo diria que des de fa segles. Des de la meva ignorància, crec que l’idioma evoluciona, i amb el temps va incorporant i/o adaptant paraules d’altres idiomes, o bé adaptant-les als nous temps i costums, i suposo que així és com ha de ser.

    Una cosa semblant passa actualment amb les paraules ‘bloc’ i ‘blog’, amb defensors i detractors d’ambdues opcions, i on sembla que -resumint- els més ‘puristes’ diuen que ‘bloc’ és més catalana; en canvi els defensors de ‘blog’ diuen que és com ho coneix més gent al món, i que no passa res per incorporar la paraula a l’idioma.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.