Església parroquial de Santa Maria (s.XVII)

Ezequiel Gort Juanpere / Miquel Martorell Garau

Església parroquial de Santa Maria (Cornudella de Montsant). Ezequiel Gort Juanpere

Esglesia2_anys60-70_ricards.jpg

La primera notícia que tenim de la nostra església és del segle XII, situada a l’actual Plaça de la Vila i dedicada a Sant Julià. Cap al final del segle XVI, i probablement per haver-se quedat petit el temple parroquial, hom acordà bastir-ne un de nou, i el van fer en el  en el mateix lloc on anteriorment hi havia hagut una capella dedicada a Sant Francesc, a les afores de Cornudella, vora el camí de les eres. L’obra sembla que fou encarregada a un dels mestres de més prestigi en aquella època, Pere Blay. De tota manera, la personalitat del mestre no és segura, i hom també atribueix l’obra a Jaume Amigó. L’obra que es proposaven fer, però, era molt costosa, i per això el consell de la vila va demanar l’ajut de la senyoria. I foren escoltats: el 14 de gener de 1594, i a fi de fabricar, o bé reedificar l’església, el comte de Prades, en LLuís Ramon Folc de Cardona-Aragó-Córdoba i, en nom propi i com a procurador de la seva mare la duquessa de Cardona, concedí un privilegi a Cornudella per tal de que pogués imposar un dret de dos diners per lliura a totes les mercaderies, tan pel que fa als veïns com als forasters, i per un espai de temps de deu anys.
aesglesia_altar1923_500px

Cal pensar que amb aquests recursos les obres devien començar aviat. Segons Franquet, uns dels primers a treballar-hi serien Antoni Joan Aragonès i Jaume Roca, que es comprometeren a edificar la meitat de l’obra, “la part envers lo campanar vell“. Sigui com sigui, abans de 1600 les obres eren en marxa i eren portades, segons Franquet, per un mestre de cases dit Martí Sembray. El projecte de l’obra, però, seria de Pere Blay, que cobrà 10.000 lliures pel seu treball.

l’obra que portava endavant el mestre Sembray, però, no convencia la vila i els jurats manaren fer un peritatge que, el 26 de juny de 1600, els donà plenament la raó: el mestre d’obres fou comdemnat a derruir l’obra defectuosa i a imdemnitzar la vila. Després va continuar les obres el mestre Joan Gispert, de Móra d’Ebre, que les portà des del mes d’octubre de 1601 fins que morí, l’any 1614. A continuació, i fins al 1622, hi treballaren el mestre Julià enric i el seu fill, de Girona. Els darrers mestres a treballar-hi van ser Jaume Roca i Joan Veguer, de La selva del Camp, que treballaren entre 1622 i 1626. Finalment Gabriel Vallès, que es va comprometre a cobrir l’obra i la torre, per 40 lliures, i no més enllà de la diada de Sant Jaume de 1626.

En conjunt es tracta d’una obra renaixentista, que a l’interior presenta una nau coberta per una volta de canó amb llunetes, i amb capelles laterals comunicades. Pel que fa al frontís, i segons Garriga, va ser acabat el 1615, potser amb projecte de Blai, i el descriu així: “té portal simple amb frontó, i amb una ordenació tripartita de tot el conjunt, amb correspondència amb l’interior. El cos central, més ampli, respon a la nau. Els laterals, poc emergents i adreçats per damunt de l’edifici com a campanars de planta quadrada, coincideixen amb les capelles. Les faixes d’imposta marquen l’alçat de les capelles, amb la porta, i de la nau amb la rosassa, i es tanquen amb el sumari frontó triangular que reflecteix les vessants de la coberta. L’extrema senzillesa de la solució fa pensar en l’austeritat post tridentina de certes façanes conventuals”. Segons Franquet, la portalada és obra del mestre Julià Enric, i va ser contractada per 115 lliures.

L’obra major sembla que ja restava enllestida, però encara calia ocupar-se dels detalls, com és el cas de les portes. El 8 d’abril de 1629, el consell estudià aquesta qüestió: hi havia dos projectes, un era del mestre Perelló i el segon era dels mestres d’Ulldemolins. I pel que fa a les claus, també disposàven de dues mostres: la de Josep Boix i la del serraller de Prades. Finalment, després d’elegir, el consell va determinar “que los senyors jurats parlen ab los senyors mestres, també de fero com de fusta, i veure quin farà més barato, sols o fasen bé, i que.ls o donen a fer, i lo de la clau que.s dóne de promte al seraler al preu que ha promès o farà“.

A mitjan mes d’agost de 1632, l’obra dels bancs de l’església s’estava enllestint i el consell parlava de com farien la porta de l’església que és a la banda de l’abadia.

Tot aquest conjunt de notícies ens mostren com el nou temple es ba bastir a poc a poc, probablement a causa de la manca de cabals de la vila. Les obres, però, no es van enllestir en aquesta època, sinó que s’hi han anat introduïnt millores al llarg del temps, com per exemple, les fetes un segle més tard pel mestre Joan Bru Aragonès, de Cornudella, que amplià el presbiteri…

EL TEMPLE PARROQUIAL AL SEGLE XVIII

En el segle XVIII la parròquia va conèixer algunes millores importants, sobretot pel que fa al retaule de l’altar major i la capella del santíssim.

Al 1655 ja es parlava de fer un altar nou a la parròquia, però ja hem vist que aquells anys foren difícils, i per això, sembla, aleshores no fou possible l’obra nova. Va caldre esperar fins al 1730. El 21 d’agost del referit any, la vila signà el contracte amb el mestre escultor Mateu Matiello, de barcelona, i llavors resident a tarragona, el qual s’obligà, per 2400 lliures, a realitzar tota la talla en un període de quatre anys, seguint la traça feta pel també mestre escultor Isidre Espinalt, resident a Sarral. És curiós d’observar com, entre les clàusules del contracte, n’hi havia una que estipulava que la imatge de la Mare de Déu “a de ser adornada ab una glòria de àngels i serafins ab instruments, millor que no estar la de Scala Dei“.

Mentres feia el retaule, també començava la fàbrica d’una nova capella, dedicada al Santíssim Sagrament, obra del mestre de cases Pere Joan Bover, de Tarragona, i finançada pel canonge de la catedral de Tarragona, i natural de cornudella, Jaume Forcada. Ambdós signaren el contracte el 15 de novembre de 1733.

La nova capella, de creu llatina i absis poligonal, es construí seguint un model italià, de Parma, i es bastí sobre l’espai que anteriorment havia estat ocupat per l’altar de sant Crist i per l’antic campanar.

Hi treballà el mestre napolità que féu els 4 evangelistes i doctors dels anglès del cimbori, i fins el mateix canonge Forcada donà algunes pintures d’autors italians.

L’obra va durar molts anys. El 1760 es va pintar, i el 1763, el mestre Antoni Manelo, de Constantí, daurà el retaule.

Finalment cal esmentar la Verge del Patrocini, patrona des de mitjan segle XVIII. El 1757 hi hagué el “miracle” del seu nom. El 20 de novembre de 1779 s’encarregà a Salvador Gil, escultor de Flix, la construcció d’un nou retaule, així com també acceptà l’encàrrec de fer una imatge de la verge, amb el nen al braç, per ser portada en un tabernacle. A mitjan novembre de 1781 hi treballava l’escultor Josep Moragrega, que acabà de cobrar el seu treball el març de 1784.

++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

La nostra església. Miquel Martorell Garau. 

La primer notícia que tenim de la nostra església és del segle XIIè, situada a l’actual Plaça de la Vila i dedicada a Sant Julià. Més tard i ja en el segle XIVè, aquesta resultà insuficient degut al creixement del poble i és convenient engrandir-la. Amb l’ampliació canvia també l’emplaçament d’aquesta segona església, que s’edifica ja al lloc de l’actual i que durarà fins al segle XVIè, en què, considerant-la massa petita per a les necessitats del poble, es comença a construir l’església actual.

Aquesta és doncs, la tercera església que hem tingut al nostre poble, i dedicada ja a la Nativitat de Maria. ës a últims del 1500, o sia a les darreries del segle XVIè, quan es comença a construir l’església que avui tenim; i no s’acabarà fins un segle més tard, dons ja som al 1615 quan es remata l’obra, i encara ja entrat el 1700 es fan obres per ampliar el presbiteri.

L’estil arquitectònic és el propi del renaixement que s’emprava en aquell temps, de línia clàssica i els altars laterals d’estil neoclàssic. Té cinc capelles a la banda dreta i quatre a l’esquerra. No té creuer, i les mides de la nau son: 40 metres de llargada, 19 d’amplada i 17 d’alçada, si bé aquesta s’allarga fins al 25 metres a la punta dels dos campanars. Una de les seves característiques a part dels dos campanars és el doble cor, és a dir: un cor amb dos pisos. Tenia també un orgue construït el 1677 i ampliat posteriorment fins a 2400 instruments, que fou destruït el 1936. Al campanar de la dreta s’hi posaren quatre campanes el 1660, i actualment n’hi ha dues. Durant la guerra dels tres anys el temple fou incendiat i, entre les valuoses pèrdues artístiques desaparegué el magnífic retaule i la imatge de Sant Julià, antic altar major de la primera església de la plaça, havent de començar de nou la seva restauració.
Del 1730 al 1760 es construïren i dauraren els diferents retaules de les capelles laterals, i el bell retaule de l’altar major de 15 m. d’alçada i 5 d’amplada.

La capella del Santíssim és posterior a la construcció de l’església. Fou el 1733 quan, el canonge Jaume Forcada, canonge de la Catedral de Tarragona i fill de Cornudella, volgué construïr una capella dedicada al Santíssim sagrament, pagant-la amb els seus diners; capella que no fou acabada fins el 1763, una vegada mort el ja dit canonge Forcada que fou enterrat en l’esmentada capella.

Durant la guerra civil del 1936-39 es destruiren tots els altars amb els seus retaules, desaparegueren gran nombre d’imatges i objectes de culte, l’orgue, i tres campanes, i altra vegada calgué recomençar una nova restauració que encara no ha acabat.

Aquesta és doncs a gran trets la història de la nostra església parroquial. Podriem si l’espai ens ho permetés, donar més detalls de l’entreteixit de dades de preus de cost, de noms de constructors i sobretot, dels sacrificis dels nostres avantpassats per aixecar i millorar aquesta església que fou i és l’orgull de la nostra vila.

______________________________________________________________________________________________________
Text ‘Església parroquial de Santa Maria’: Història de Cornudella de Montsant, d’Ezequiel Gort Juanpere. Text ‘La nostra església’: Miquel Martorell Garau. Publicat a Cornudellaweb.com: 2008. Publicat i ampliat amb noves fotografies a Cornudella Blog: 07/01/2013.
_______________________________________________________________________________________________________

Anuncis

4 respostes a “Església parroquial de Santa Maria (s.XVII)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s