Els de cal Prior: Una història de cristins i carlins a Siurana.

Els de cal Prior: Una història de cristins i carlins a Siurana. Miquel Martorell Garau.

A l’estiu de 1973 fent de manobre a la casa de Joan Casademunt a Les Casetes de Siurana, amb Rufino Roig, en Maré d’Albarca i en Josep Prior de Siurana, entre gaveta i toxana, m’anaren explicant un farcit d’històries fascinants dels Prior. Se’m va posar el cuc al cor, i ara (potser un xic tard en desaparèixer contaires de primera fila) intento enfilar la història d’aquesta apassionant família, explicar el que he aclarit fins ara, i participar els interrogants que em queden. Es tracta d’un llinatge que ens acosta a les guerres del segle XIX des de la vida quotidiana d’una vila tan menuda com Siurana (1).
a

arbregenealogic570px
Els Alsamora de Cal Prior de Siurana.

El Prior de Morella

La contalla comença amb un monjo exclaustrat que marxà, penitent, a Roma i en afincar-se a Siurana, li deien el Prior (2). S’explica que al segle dinou, un tal Francisco Prior va fer la mili al castell de Morella. La plaça caigué en mans de Cabrera qui la convertí en capital dels carlins. Assetjada força temps per les tropes cristines, coincidí ser-hi el regiment on servia el Prior. Es presentà al capità, li explicà que ell coneixia molt bé els topants del castell per haver-hi estat; i que si li permetien escollir un grupet de quatre cristins arrauxats, es veia en cor d’entrar-hi. Dit i fet.

A Morella encara expliquen en guiar la visita del castell, que un cristins feren un pilar i s’introduiren per l’esteta canal d’una comuna que des de dalt de tot evacuava a fora de la murada; i així sorprengueren els confiats carlins i coparen el castell i la vila. També es diu a Siurana que per les espatlles d’en Francisco va passar tot l’exèrcit (fent referència potser al pilar de sis que muntaren a la muralla).

D’aquesta feta li donaren una medalla i una paga vitalícia; entre dues pessetes i dues cinquanta (3).

Aquests Francisco, cristí menjacapellans, un cop a Siurana, formà un gran patrimoni de terres productives i conreus valuosos en tenir diners forts. Fent referència a aquests fet, dèia la seva dona, la tia Roseta: podrem morir tranquils que en Josep (el seu fill) serà un bon hereuet.

El germà gran i hereu, Josep, home de molta missa i carlí convençut, va anar a la guerra amb les partides del Pretendent. A la derrota s’hagué d’exiliar i va treballar un temps de rambler i mosso en un convent francès de monges. Féu un viatge a Roma i tornà a la vila ja gran. Son germà Francisco que li havia guardat el patrimoni de l’hereu, li tornà. Un cop fet el traspàs, tornaren a barallar-se més que mai. Expliquen que arribant un dia a la vila pel camí de la Trona, Francisco trobà son germà amb una mula mig espanada; s’assegué i l’escarnia dient-li resa força que potser baixaran els teus a pujar-te-la al camí.

Els quatre germans s’anaren separant. Josep baixà a Cornudella; Raimunda morí sense fills al Mas de la Palla; Teresa marxà amb el seu marit a Barcelona; i Francisco (el Prior de Morella) es quedà a Siurana. Fins aquí el que uns i altres ens expliquen.

Vuits i nous i cartes que no lliguen

Cabrera entra a Morella el gener de 1838 gràcies a un cop de mà del tinent Pau Alió. I la plaça torna a mans dels cristins el 30 de maig de 1840, final del setge dirigit per Espartero. Tot això a la Guerra dels Set Anys, primera guerra carlista (1833-1840). I en cap altra guerra (la segona del 1847 al 1849; i la tercera de 1872 fins al 1876) Morella està en mans carlistes, ni per unes hores.

franciscoalzamora1858-1923
Francisco Alzamora (1858-1923).

Els quatre germans neixen: Josep 1845, Teresa 1847, Raimunda 1852 i el més jove Francisco 1858 (foto de l’esquerra). Tots neixen a Les Casetes núm 14 (4). Mal podien ser a la Guerra dels Set Anys si no eren al món. D’altra banda, com veurem, coneixem la fitxa militar de l’hereu Josep (5) i sabem que participa en la tercera guerra amb els carlins i marxa a l’exili en ocupar Martínez Campos la Seu d’Urgell el 25 de març de 1875 (6). Qui doncs va entrar a Morella per la canal? Un Prior en edat militar, és clar. Qui tenia doncs la medalla i la paga?. El Francisco, ens diu la família. Em dol no haver trobat l’ordre de concessió, que ens ho aclariria tot (7).

El desgavell de la guerra dels set anys, primera carlinada

Els reialistes (servils en la veu popular) ja havien mogut la cua als anys vint (8). El novembre de 1833 (el rei mor el dia de St Miquel) es fa somatent a la vila para registrar la Montaña de Montsant, Bosque del Lluch y Coll de Alforja en donde se abriga gente sospechosa (9). Al gener del 34 és anihilada una partida alçada a La Morera. Al març, carlins de Falset, Alforja i Cornudella marxen a les muntanyes per unir-se a les forces de Carnicer. El 1er d’agost de 1835, Antoni Rodés, comandant dels Nacionals, desfà una concentració carlina al Coll d’Alforja. Però Siurana cau en mans carlistes a l’agost (10).

El 3 de setembre Vidal de Mora entra a Cornudella. El març de 1836 són enderrocades a Cornudella en represàlia les cases de Josep Macip i Pau Miró (11). Derrota dels cristinos de Porrera a La Granadella el 8 de maig. I el 20/21 de maig hi ha una forta batalla al terme, i encara una altra el 29 d’agost (12). I el 29 de maig mor a Cabacés el capitá de les Companyies Urbanes de Cornudella, Francesc Aleu (13).

Uns i altres passen per els viles i masos a cobrar els impostos que els convé (14). Així l’11 de maig de 1836 es presenten al Molí Salvat 8 facciosos a las 2 de la tarde….en mi propia casa i se l’enduen. Són lo Trempat de Falset i lo Marcó amb la seva partida. I no l’alliberen fins que Pere Salvat i Gabriel Vilalta no amollen 200 onzas de oro o sea 64.000 reales de vellon,…. después de estar cinco dias preso (15). El 4 de setembre del mateix any, vist l’èxit de l’operació, apareix la partida de Joan Simion de Montroig i de Jaume Aragonès, lo Currutaco d’Alforja. Però el Molí Salvat ja estava més preparat. El Molí és llaminer; així a la darrera guerra apareix el 18 de setembre de 1873 la partida de lo Capellà de Flix i lo Nanxo de Riudecols, sense èxit. El mateix passa als altres masos potents (16).

Que els pobles rurals feien el que podien, ho expliquen encara a Siurana i a La Febró (17). Si la vila era en mans d’un grup carlí (descansar, cobrar, menjar), eren avisats pel veïnat si es brumien cristins; i en tenir cristins a casa (descansar, menjar, cobrar) se’ls feia el mateix guiatge, malgrat els oficials parlessin només en castellà. Diferent era a les viles més grans com Cornudella, on les coses anaven més enverinades.

Francisco de Cal Prior, a l’exèrcit de la Reina

I dins aquest desgavell, en una lleva del 37/38, és enrolat Francisco Alsamora Juncosa, lo Prior, jovenot nascut l’any 1819. És l’única forma possible de trobar l’home de Morella. En tornar de la guerra, l’any 1840 es casa amb Teresa Vallverdú Besora i tenen quatre fills: Josep, Teresa, Raimunda i Francisco. Viuen sempre a Les Casetes num. 14, on ell mor de muerte natural el 4 d’abril 1880. Aquest Francisco és fill de Josep Alsamora i de Rosa Juncosa (18). Més enrere encara trobem a l’any 1745 un altre Josep Alsamora dit Prió (19).

A cal Prior de Les Casetes núm 14 viu tota la família. Marxa primer l’hereu Josep a la guerra l’any 1874. Marxa després Raimunda, casada l‘any 1875 amb l’hereu del Mas de la Palla. Quan mor Francisco pare el març de 1880, queden Teresa i Francisco solters, amb la mare vídua; l’hereu encara no ha tornat i no arribarà a la vila fins l’agost de 1881. Qui controla la paga és doncs la vídua i Francisco. En tornar el gran, es casa Francisco (1882) amb Rosa Franch de Siurana, i Teresa (1884) amb Eloi del Mas de La Palla (20). I per fi l’hereu Josep (1886) es casa amb Maria Dolcet del Mas d’en Porrera (21).

Qui es queda la casa pairal? L’hereu Josep i tots els germans escampen. I qui es queda la paga i els documents que l’acrediten? L’hereu Josep? O el Francisco segons diu la tradició? La paga serveix per mantenir la casa pairal (amb tanta gent), mentre l’hereu és a la guerra i a l’exili. I quan torna, serveix per a casar els germans i donar dot a les noies.

Josep Alsamora Vallverdú, Alcalde de Siurana

És el personatge més controvertit de la família, encara que molts descendents no ho recordin. Hereu de son pare Francisco, el trobem l’any 1872 fent de testimoni com labrador i encara com jornalero. A Cal Prior, abans de la paga de Morella, no tenien massa cosa, i anaven tots a jornal. A la darrera carlinada, li toca la lleva forçosa de 1874; i encara que té 39 anys, l’enxampen els de la Reina i l’incorporen a Tarragona com a soldat de segona de la companyia del primer batalló del Regiment d’Infanteria d’Aragó. Passa a Vilafranca i intervé a Sant Pere de Ribes contra la partida carlista d’en Josepet d’Artesa. El 6 de març de 1875 deserta (22) i es passa als carlins. És a la caiguda de la Seu d’Urgell, i passa amb les tropes del Pretendent a l’exili francès. Troba feina de muler i rambler en un convent femení, amb qui fa un pelegrinatge a Roma. Algú recorda un diari seu on anota el viatge; i en arribar a les planes d’Etrúria plora en recordar unes altres oliveres, les de la seva terra (23). En proclamar-se l’indult, es presenta a Perpinyà, el 22 de maig de 1880, i és reincorporat. Passa un temps al castell de Cardona, una mesada a Barcelona, i encara un temps a la Suda de Tortosa, on li escau la llicència absoluta el juliol 1881. Li donen una paga i un xusco per tornar a casa, on arriba trobant ja mort el pare Francisco. Havia estat fora vuit anys i havia corregut mig món. Labrador, de rostro avellanado, amb barba, doble de cos i un xic baixet, i amb trenta-sis anys (24).

Repren el comandament familiar; es casa son germà petit Franciso; es casa sa germana Teresa amb un altre noi del Mas de la Palla (25); i per fi es casa ell mateix amb la noieta de vint anys del Mas d’en Porrera, Maria Dolcet Juanpere (26) (1886).

En poc temps, els documents consultats ens el passen de labrador a propietario. La paga de Morella, administrada en la seva absència per son pare i son germà, ha fet miracles. I en tornar de l’exili, havent ja finançat els casoris de germans i dots de germanes, li ha permès fer un patrimoni (en cases, boscos i conreus). Tan és així que acaba sent un prohom de la vila i ens apareix com alcalde al tombant de 1890. Un còctel de potentat, nouvingut, carlí i dretà, i home que ha vist món, que savia molt de lletra.

Als vespres d’hivern, un dia i altre, surt el comentari entre veïns, que Siurana no sura; que caldria agrupar-se amb els de baix; que som pocs, etc. Sense aixecar massa la veu, l’alcalde Alsamora de Siurana i el de Cornudella, Pau Perera, tramiten i signen al Govern Civil de Tarragona l’agregació de la vileta amb els de baix (1891). En comunicar l’acord als veïns, la cridòria del ple del 19 de maig a Cornudella amarga l’edat de Pau Perera que acaba plegant per motius de salut. El veïnat de Siurana es subleva i el poble es parteix fortament; el mateix mossèn Vives ens diu que els qui figuraven alguna cosa al poble havien marxat a Cornudella per qüestions polítiques i mando de pueblo (27). Marxen de la vileta nou famílies, algunes força nombroses.

En baixar a Cornudella, no li van bé les coses. La padrina Dolceta va tenir molts fills i mai en va veure dos junts a casa, ens diuen (28). I malviuen ací i allà de la vila, primer al carrer de Sant Isidre 14; després al carrer d’Arroquetes 25; carrer de l’Església 22; i de la Vileta 1. El noi nascut a Siurana es mor a Barcelona als disset anys; la resta, ja cornudellencs, moren tots i només sura Carme, nascuda el maig de 1905 (29). Déu ho ha fet; Déu sap què; potser més me’n mereixia, dèia Josep a cada ensopegada.

En passar el temps i ablanir-se la malifeta de l’agregació, l’hereu Prior retorna a Siurana (1910) i sojorna al núm 4 (30). Casa la filla Carme de setze anys amb Esteve Juncosa de Gallicant, i els deixa la casa pairal de Les Casetes núm 14. Mor d’apoplegia l’any 1924 a la casa del Perxet. El gendre acull la vídua, que fineix el març de 1939, a la casa que ha comprat l’Esteve, ara ja Esteve Correu (31). La família segueix amb Montserrat (casada amb Fermí Butet de Cal Saboner) i amb Priscila (casada amb Josep Triquell) amb una segona línia de Montserrat i Iolanda.

Teresa de Barcelona

És la darrera en casar-se (1884 i amb trenta-set anys) i ho fa amb un noi del Mas de la Palla, Eloi, de vint-i-set. Els casa mossèn Balenyà (32) a Siurana; i a l’any els neix Maria Teresa i cinc anys més tard Josep. Marxen a Barcelona, on Eloi s’estableix de sastre. Intervenen en la infructuosa salvació mèdica d’un jove de l’hereu Prior sense èxit. No els he seguit la pista.

Raimunda del Mas de la Palla

És la tercera dels germans i la primera en casar-se (1875). Ho fa amb l’hereu del Mas de La Palla, Ramon Olivé Martí. No tenen fills i morirà als 57 anys d’hepatitis crònica. La seva casa a Siurana (Cal Martí) la veiem a finals de segle en mans del germà Francisco (núm 19, ara Cal Tozer), i s’hi estarà la tia Roseta fins al final (33).

Francisco, el petit de Cal Prior

Neix a Siurana el 1858 i mor als 65 anys (34). Es lliura de la lleva extraordinària de 1874 on enxampen son germà gran Josep; i ell es queda mantenint la família (pare, mare i germana Teresa). No sé si abans ha anat al servei; després segur que no. Un cop mort el pare, i retornat de l’exili l’hereu, es casa amb Rosa (1882), pubilla de Cal Franch.

La família d’ella ens interessa força. Son pare, Josep Franch Trullà, és un capità retirat, casa amb Teresa Fort Pàmies, tots dos de Siurana. El matrimoni només té filles, i després d’uns naixements frustrats, Rosa és la gran de tres germanes (Rosa, +Teresa, +Teresa, +Amàlia, Teresa i Dolors) que emparenten amb l’Estremenyo i Sant Marcell, amb Martorell i Sentís. Al capità no li he trobat la vida militar; però sí que podem sospitar que la seva paga va a la filla Rosa, i ens permet abonar la tesi de què a cal Francisco tenien una paga, segons diu tothom. No era la de Morella (ja hem vist que no podia ser): era la del capità. El que és cert és que la fan rendir força.

En poc tremps tenen la casa num 14 (ara Cal Tozer al carrer del Vent), els patis de Cal Bertran (a l’Escrivania), Cal Miquelot (ara l’Aixopluc, a l’entrada), i l’actual Cal Prior (núm 32, als Tossalets, abans Cal Dep) (35), on va viure el fill Josep i la seva Mercè fins que el dugueren a Cornudella.

Pel que fa a les terres, trobem a Siurana innombrables partides, sempre de conreu i no pas de bosc, que són propietat d’aquesta rama dels Prior. Són terres comprades en veure-les productives, i no pas heretades (on cauen ossos i magres tot alhora).

Aquestes són les propietats i les cases que el fill Josep fongué al llarg de la seva vida, de vegades conscientment, de vegades enredat per forasters força vius delerosos d’establir-se a Siurana. Serveix a l’Àfrica d’on treu una gran experiència en cavalleries. Bon caçador, fa un singular festeig amb Mercè de Gallicant, on arriba cada diumenge oferint un parell de conills tot fent camí.

D’ell se’n diuen una infinitat de contalles; les pipes sense filtre i amb tabac casolà, les curses a-orella-de-mula, els cistells de tomaca, les lletanies laiques, la infinita paciència de la seva dona. A la fi, els seus fills els baixaren a Cornudella, on acabà d’apoplegia als 85 anys (1966).

Els seus fills Josep, Pilar i Dolors han emparentat amb Perpinyà i Gomis de Cornudella i Roig de La Febró. Ara segueixen Joan i Francisco; Pilar i Maria; i Pere. Algun d’ells ha fet un gran esforç a recuperar propietats perdudes per la deixadesa del padrí Josep, amb èxit divers.

Unes reflexions finals

Una història fascinant; uns interrogants seriosos; una hipòtesi raonable. Aquestes notes han sorgit de regirar la documentació municipal i parroquial existent a Cornudella; relligada amb arxius particulars i records de família. Falta encertar en els papers militars. El que sí queda clar és que no calia una filoxera per ensorrar el Priorat; amb cent anys de guerres i desgavell ni havia prou. Daltabaix al camp, malajèia als pobles, punyalades a les cases.

La història apassionant dels qui són arrapats a la terra, la llegendària vida dels Prió.

****************************************

1. en parlar dels Alsamora de Siurana cal diferenciar els de cal Prior i els de Cal Tití. Aquests darrers provenen de Llorenç Alsamora Martorell d’Arbolí (1795-1875) casat amb Maria Martorell de Siurana: son fill Ramon es casa amb Jacinta Olivé de Siurana (de pare pastor), i tenen dotze fills, cinc dels quals marxen a Amèrica. Habiten a les Casetes núm. 16 i al núm 30 (ara El Racó). Aquesta nombrosa família baixa a Cornudella en fracassar l’agregació; mor ofegat en caure dins un cup. L’altra germana, Teresa, es casa amb Josep Oliveres i habiten al núm 3 (prop de Cal Còtil); també baixen a Cornudella. Agraeixo força informació al bon amic Ramon Alsamora, que fou alcalde de Cornudella.
2. és la contalla que m’explicà Pilar, néta del Prior petit Francisco, vídua de Pere Roig de La Febró; les contalles un xic irreverents dels Prior les sentia explicar al Genaro, a l’Adolfo i a algun foraster.
3. cal recordar que els carlins pagaven cinc i sis rals/dia, i això era motius prou fort per aconseguir cues de voluntaris. Cabrera arribà a pagar una pesseta /dia (ANGUERA, Pere: Déu, Rei i fam, Barcelona 1995, pg 359-363)
4. la numeració de Siurana com la de Farena, respon a Calle Única (MADOZ, Dicccionario Geogràfico, 1845-1850). Es tracta de la única casa en baixar a mà dreta, amb l’era del Prior al fons, a punta de cingle.
5. força documentació l’he trobada, molt ben endreçada, a casa de Montserrat Juncosa, neta de Josep Alsamora, l’hereu Prior; casada amb Fermí Butet de Cal Saboner (Arx. Butet); els agraeixo també les referències orals i la seva paciència
6. és el final de la tercera guerra a Catalunya; el pretendent Carles VII passa a França per Navarra el 28 de febrer de 1876
7. no desespero de trobar la documentació militar de la paga del Prior, així com la del coronel retirat Josep Franch.
8. es revolten en Solà de l’Aleixar, en Simó de Poboleda i en Viñes de Cornudella (de Cal Carletes) (AMC, Llibre de les Determinacions, des 1821). Tot l’any 22 és força mogut, fins i tot l’11 d’octubre entren a Cornudella les milícies constitucionals, calen foc i executen onze ferits reialistes que eren a l’hospital (APC, Llibre dels Òbits V fol 124-127). Endreça la situació l’aparició del general Manso (nov 1822; AMC Llibre de les Determinacions)
9. totes aquestes anotacions les trec de AMC, Llibre de les Determinacions
10. sis-cents carlins l’ocupen el primer d’agost; però en unes hores apareixen mil doscents urbans. S’escapoleixen per Arbolí i són descoberts al Coll d’Alforja (GORT, Ezequiel, Història de Cornudella de Montsant, Reus, 1994, pàg 295 sg)
11. també li tenen el dit a l’ull al coronel ilimitat Joan Revull (que havia estat deportat a Ceuta) (AMC Llibre de les Determinacions)
12. d’aquesta darrera topada, la del Barranc Fondo, moren a l’hospital de Cornudella dos joves de Porrera, un xicot de la Companyia dels Belgues i Tomàs Aragonès, caporal dels urbans (APC, Llibre d’Òbits 1811-1858)
13. APC, Llibre d’Òbits 1811-1858 (GORT Op.cit., pàg 296 el fa morir a Cornudella)
14. conec aquest fet pels documents que m’ha ofert la mestressa del Molí Salvat, Pilar Solà; li agraeixo aquest i altres documents; al llarg de moltes generacions, els amos del Molí foren alcaldes de Siurana, i fins i tot Batlles de la Terra del Comptat de Prades. Ramon Salvat era a l’ajuntament a la guerra del francès, i ell i tot el consistori es lliurà d’anar a l’allistament de 1809 por impedidos (Arx Molí Salvat)
15. de resultes d’aquesta feta, aixecaren una muralla tot voltant d’uns dos metres i mig, amb una gran portalada, que permetia aturar els facciosos i els caps de riu.
16. és molt interessant la llista de pagaments que Joan Anglès, del Mas den Lluch, fa al llarg de 1836/7 a uns i altres (ANGUERA, Op cit. Pàg 487); les partides acostumen a aparèixer a collita/verema feta
17. m’ho explicava en Genaro, i també en Pep Perdiu; és el que explica GORT, Op.cit. pàg 296
18. que mor ja vídua a la mateixa casa l’any 1856
19. AMIGÓ, Op cit. pg 281
20. he llegit els capítols matrimonials fets quinze dies abans de casar-se Teresa amb Eloi (Arx Butet)
21. la vídua, sembla, es mor l’any 1887
22. segons la fitxa militar, marxa amb la baioneta, polaines, cananes i…gorra de este regimiento (Arx Butet)
23. Montserrat Juncosa em diu haver llegit el diari del viatge, ara perdut. Molta documentació estava en un bagul a la casa del carrer St Andreu de Cornudella, que va comprar a Dolors Martorell
24. tota la fitxa i la llicència està signada pel Tte Coronel Vicente Balbis del Regimiento de Infanteria Aragon 21 (Arx Butet)
25. s’hauran casat dues germanes amb dos germans
26. son pare Josep Dulcet de Rojals i sa mare Francisca Juanpere de La Mussara, estadans al Mas den Porrera d’allà (La Febró)
27. AMIGÓ, Op cit pg 64, transcriu el rector Joan Vives desconeixent l’aldarull de la fallida agregació. El mossèn fa un dibuix tristíssim: la parròquia és formada per 10 masos i 17 cases, la majoria amb jornalers pobríssims, que amb prou feines poden mantenir els fills; cinc cases amb un home sol de més de seixanta anys, etc
28. segons Montserrat Juncosa
29. Josep Joan mor a la grip de 1895 amb 4 anys; Ramon, el 1893; l’altre Ramon , el 1903 de laringitis amb 2 anys; i encara dos més que no he pogut concretar
30. potser Cal Manou o Cal Gravat; ara Cal Po
31. té la plaça provisional de cartero-peatón de Ciurana a Cornudella el 29.07.1931 i comença el 1er d‘agost: és el primer carter de la vileta, amb 600 pts/any. Definitiu el 15.12.1934 amb 873,75 pts/any. Amb aquesta seguretat, compra Cal Franquet (1932) (l’actual pati de Ca Na Maria Fiol, on vam trobar fent-hi obres una escala de pedra que volia entrar en un celler) (Arx Butet)
32. és el rector que feia el primer i segon toc de la missa de set des del llit, a l’Abadia, amb un filferro; fins que un llamp l’asclà
33. alta, prima i de negre: la Roseta Depa
34. el registre Defuncions, Siurana 6º fol 5 num 1, ens el fa difunt a les 16.00 del 05.01.1923, a Cornudella!, signat pel jutge Josep Bodro i secretari accidental Adolfo Bodro; ho declara son fill Josep. He d’agrair al Prior ara pintor a Cornudella molta informació i paciència
35. abans cal Dep; i si la Rosa Franch era la Rosa Depa, potser venia del capità Dep. Josep Franch apareix com capitán retirado en casar la pubilla (AMC Matrimonis Siurana 2º fol 8v num 2); altrament labrador

__________________________________________________________________________
Foto de Francisco Alzamora: publicada per Carles X. Cabós, cedida per Víctor Alzamora Vallverdú. Miquel Martorell Garau, Siurana, juliol 1996.  Publicat a Cornudellaweb.com: 15 de juny de 2011. Publicat a Cornudella Blog: 31/12/2012.
__________________________________________________________________________

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s