Declarat bé cultural d’interès nacional, en la categoria de monument històric. La seva construcció es va iniciar als voltants de l’any 1919. El disseny el va realitzar l’arquitecte Cèsar Martinell, de l’escola Gaudiniana, i està inclòs dins el moviment anomenat Modernisme
Declarat bé cultural d’interès nacional, en la categoria de monument històric. La seva construcció es va iniciar als voltants de l’any 1919. El disseny el va realitzar l’arquitecte Cèsar Martinell, de l’escola Gaudiniana, i està inclòs dins el moviment anomenat Modernisme. El mateix Martinell va disenyar d’altres cellers de les nostres contrades (destaquen els de Gandesa, Pinell de Brai, Montblanc, Rocafort de Queralt, Barberà de la Conca, Nulles, Vilarodona i Falset) . Al mateix temps de la construcció ja es va començar l’aportació de la collita de la verema. La cabuda era d’un milió de quilos de raïm, però als voltants dels anys 50 del segle XX es va fer una ampliació de cabuda de mig milió, quedant amb un milió i mig de quilos.
En la seva construcció es van utilitzar materials com rajola i totxo massís, omitint qualsevol peça de ferro, material molt car en aquella època. Es poden observar els pràctics i econòmics arcs equilibrats d’obra vista, influència del mestre gaudí. També podem observar el predomini de la corva sobre la recta, la riquesa i detallisme de la decoració amb ús freqüent de motius vegetals, que li ha valgut ser catalogat dins dels 75 monuments industrials del país.
L’any 2011 es va començar la rehabilitació de l’edifici. El pressupost estimat va ser de 300.000 euros, procedents d’una partida de l’Obra Social La Caixa destinada a la restauració de les anomenades “catedrals del vi” i que disposa del vistiplau del Departament de Cultura de la Generalitat. El conseller de Cultura Joan Manuel Tresserras, va signar l’acord amb l’entitat cooperativa i amb La Caixa el gener del 2009, un conveni que també beneficia vuit cooperatives modernistes més, amb una inversió global de 3,6 milions d’euros.
El celler cooperatiu de Cornudella, una obra mestra de l’arquitectura industrial modernista, és un edifici catalogat i protegit, que ocupa tres nivells. El celler conserva nombrosos estris i aparells que ja no s’empren, des de mesuradors de graduació fins a un petit despatx on hi ha la bàscula que pesava el raïm dut pels rucs. Actualment tracta entre 300.000 i 400.000 quilos de raïm.
Les actuacions van ser substitució del sòl; millores a la teulada, en portes i finestres, i també en paviments; el canvi del sistema d’il·luminació –que en diferents llocs era encara de cordill–, i la creació de pendents sota les tines per evacuar líquids. Així mateix es va instal.lar un sistema de drenatge per evitar les humitats a la planta subterrània, es van canviar algunes bigues i repintar l’estructura de bigues de fusta (encavallada) que sosté tota la teulada. Algunes parets de pedra i totxana que tenen humitats i brutícia n ser repassades a fons.
——————————————————————————–
Text: Fulletó turístic editat pel patronat de turisme amb motiu de la Setmana Santa 2000. Anuari de festes de Cornudella de Montsant. Fotos: Arxiu cornudellaweb. Pàgina web Celler Cooperatiu de Cornudella de Montsant: http://www.cornudella.net
——————————————————————————–
Declaració de bé cultural d’interès nacional, en la categoria de monument històric, a favor del Celler Cooperatiu de Cornudella de Montsant
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya – DOGC núm. 3722 – 18/09/2002
Departament de Cultura
RESOLUCIÓ CLT/2505/2002, de 14 d’agost, per la qual es dóna publicitat a l’Acord de la Comissió de Govern per a Assumptes Culturals i Educatius de 30 de juliol de 2002, de declaració de bé cultural d’interès nacional, en la categoria de monument històric, a favor del Celler Cooperatiu de Cornudella de Montsant. (Pàg. 16253).
RESOLUCIÓ
CLT/2505/2002, de 14 d’agost, per la qual es dóna publicitat a l’Acord de la Comissió de Govern per a Assumptes Culturals i Educatius de 30 de juliol de 2002, de declaració de bé cultural d’interès nacional, en la categoria de monument històric, a favor del Celler Cooperatiu de Cornudella de Montsant.
Atès que el 30 de juliol de 2002 la Comissió de Govern per a Assumptes Culturals i Educatius va declarar el Celler Cooperatiu de Cornudella de Montsant bé cultural d’interès nacional en la categoria de monument històric;
D’acord amb el que estableix l’article 12 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català,
Resolc:
Que es publiqui íntegrament al DOGC l’Acord de la Comissió de Govern per a Assumptes Culturals i Educatius de 30 de juliol de 2002, de declaració de bé cultural d’interès nacional, en la categoria de monument històric, a favor del Celler Cooperatiu de Cornudella de Montsant.
Barcelona, 14 d’agost de 2002
Jordi Vilajoana i Rovira
Conseller de Cultura
ACORD
de 30 de juliol de 2002, de la Comissió de Govern per a Assumptes Culturals i Educatius, de declaració de bé cultural d’interès nacional, en la categoria de monument històric, a favor del Celler Cooperatiu de Cornudella de Montsant.
Per la Resolució de 7 de febrer de 2002 es va incoar expedient de declaració de bé cultural d’interès nacional a favor del Celler Cooperatiu de Cornudella de Montsant.
S’han complert tots els tràmits preceptius en la instrucció d’aquest expedient, d’acord amb els articles 8 i següents de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català.
Vistos els informes favorables del Consell Assessor del Patrimoni Cultural Català i de l’Institut d’Estudis Catalans;
Vist que s’ha presentat una al·legació favorable i cap en contra sobre l’expedient esmentat;
A proposta del conseller de Cultura, d’acord amb l’article 5.2 del Decret 26/2002, de 5 de febrer, la Comissió de Govern per a Assumptes Culturals i Educatius acorda:
Declarar bé cultural d’interès nacional, en la categoria de monument històric, el Celler Cooperatiu de Cornudella de Montsant, segons la descripció i ubicació que consten a l’annex i al plànol que es publica juntament amb aquest Acord.
Annex
Descripció i ubicació
El Celler Cooperatiu de Cornudella de Montsant està situat a peu de carretera, a l’entrada del poble. Va ser construït entre 1919 i 1920 per l’arquitecte Cèsar Martinell i Brunet, per encàrrec del Sindicat Agrícola de Cornudella.
El projecte d’aquest celler incorpora les quatre novetats tècniques (constructives i de tecnologia de producció vitivinícola) que es van convertir en invariants pròpies de l’obra de Cèsar Martinell en gairebé tots els seus cellers. Aquestes invariants es concreten en: la construcció de l’estructura de les naus basada en els arcs parabòlics de maó, la situació de les finestres per a la ventilació de les naus, els cups subterranis cilíndrics i separats per cambres aïllants ventilades, i la composició i textures de les façanes.
Pel que fa a la tipologia, el procés de producció del vi s’organitza en tres àrees: el moll de descàrrega, la nau d’elaboració i les naus de tines o cups, tipologia que, amb les variants d’organització longitudinal o transversal i d’adaptació a la topografia del terreny es va repetint en tots els altres cellers, introduint en aquest cas la innovació d’una planta subterrània amb estructura d’arcs parabòlics.
L’edifici organitza aquestes tres àrees en diferents naus, cobertes cadascuna a dues aigües amb teula sobre encavallada de fusta, exceptuant el moll de descàrrega, cobert a una sola aigua.
Es tracta d’un edifici de planta aproximadament rectangular, de planta baixa i soterrani en el cos principal i de diferents nivells a la part posterior, corresponents a dependències i usos múltiples. Fou bastit sobre una fossa, que facilita la construcció i permet l’accés directe al soterrani, amb arcs de descàrrega parabòlics i voltes de maó de pla “a la catalana”. L’interior té cups diversos amb una cabuda d’11.000 hl situats a banda i banda. Un segon cos, situat transversalment en la zona intermèdia, es destina a l’elaboració i un tercer cos a la part posterior conté les tremuges. Una porxada protegeix la façana posterior.
La façana principal -majoritàriament de pedra vista, com la totalitat de les altres façanes- destaca per la seva composició ordenada en tres nivells segons les textures i els materials utilitzats: un primer nivell o sòcol de pedra en què s’integren les finestres baixes de ventilació i la porta d’accés amb arc de mig punt, un segon nivell de parament de pedra vista, el rètol i un parament llis on s’integren les finestres i un tercer nivell de coronament de l’edifici.
És especialment notable l’estructura de la planta inferior formada per un conjunt d’arcs parabòlics de maó i rajola, i també l’ús de la pedra vista a la façana que enllaça amb el paisatge i amb els antecedents culturals de la població.
En el Celler Cooperatiu de Cornudella de Montsant i en les construccions agràries d’aquest període destaca, a més dels valors arquitectònics, el fet que representen la manifestació arquitectònica visible del que va ser el cooperativisme agrari a Catalunya des de finals del segle XIX, un moviment que es va estendre per la Conca de Barberà, el Priorat, l’Alt Camp, el Baix Camp i la Segarra, i que socialment va quedar interromput per la Guerra Civil, deixant, no obstant això, una notable implantació cultural i arquitectònica.
——————————————————————————–
Publicat a Cornudella.web: any 2001. Publicat a Cornudella Blog (revisat i ampliat): 17/12/2012
——————————————————————————–
Cornudellaweb / PrioratDigital / Segle21.cat 1998-2017 
6 respostes a “Celler Cooperatiu de Cornudella de Montsant”