Molí de l’Esquirola

Molí de l’Esquirola
L’edifici està situat en el punt on es troben el barranc del Carcaix i el riu Siurana, a uns 10 o 15 minuts del Mas d’en Candi riu amunt, en el terme de Siurana. Es parla del Mas situat en aquest indret a partir del s. XVI i de Molí des de 1654. Devia ser un sol edifici que complia les dues funcions. Podria haver estat el que anteriorment era conegut com a mas/molí d’en Cardenal (s.XIV). Podria haver estat anteriorment (s.XV) anomenat Mas d’en Miró, tot i que no està clar si els Mas d’en Miró i el de l’Esquirola són el mateix mas o dos de diferents.
Molí-Esquirola-5-juny-1995_
El Molí de l’Esquirola, en una fotografia del 5 de juny de 1995, durant una excursió Cornudella – Gorgs – Avencs de la Febró amb Carles Cabós,  Cèsar Pallarès i Javi Izquierdo. (Foto: Carles X. Cabós)
mas_moliesquirola800px
El Molí de l’Esquirola el diumenge 11 de març de 2012. (Foto: Carles X. Cabós).

El seu nom es deu al lloc on està situat, anomenat així des de temps molt antics. La primera vegada que hi ha referències d’aquest indret (ara parlem de la partida de terra, no del mas o molí, que devia agafar el nom del lloc on es va construïr) és en un document de 1229, on s’especifica el nom de Scarerola per anomenar un torrent. Al llarg dels segles, el nom, referint-se a l’indret, s’ha trobat escrit de diferents maneres: Escalerola (1312), Scalerola (1346), també Esquerola o Squerola, i menys vegades Escarola-Scarola. Actualment, tothom anomena Esquirola, però aquesta denominació no va aparèixer per primera vegada fins el 1645.La Cartoixa d’Escaladei, omnipresent arreu, comprà tres molins a la zona que ara diem dels Quatre Molins ja l’any 1410. El que no pogué fer-se seu fou el Mas de l’Esquirola, però ho aconsseguí l’any 1579, i hi construí un molí l’any 1654. Poc abans de la desfeta d’Escaladei, tenim notícia d’un molinet de l’Esquirola, riu avall, a la partió amb el Mas d’en Candi, que sembla se l’endugué un dels molts aiguats famosos (St Bertomeu 1842, Sta Tecla 1874, St Lluc 1930, St Paulí 1994).En nom podria tenir el seu origen en la paraula “quer”, cosa que concordaria amb la característica de l’indret, amb grans panys de roca que el conformen per diversos cantons, amb cingles tant al sud com al nord, que contribueixen a fer-lo un lloc esquerp. També hi ha les versions més populars, que atribueixen el nom a esquirol, un rosegador freqüent a la zona, o a escarola, l’hortalissa. En l’actualitat, quan la gent anomena l’Esquirola es refereix al molí o mas, no pas al paratge en general.Hi ha documents que anoten barranc de l’Esquirola (l’actual sector que coneixem com barranc del Mas, referint-nos al Mas de la Barba); grau de l’Esquirola (que podria ser el més proper del Nen de Prades o potser el de Corral Nou); i encara cingles de l’Esquirola (que podrien ser els tallats que coneixem com avencs de l’Esquirola, al cingle blanc, abans també anomenats roca de les Socarrades.

El Mas / Molí fou restaurat després de la guerra civil per un dels tres germans Bodro, dedicats a cases d’empenyorament (1949). Dels altres dos germans un era propietari del casalici de la Pl. Nova, i l’altre era padrí de Cal Badia, a Siurana. La vídua (es casà ell quatre cops), feia llargues estades a l’Esquirola, amb els nets petits (que després feren fortuna a Veneçuela). Cada any estaven de reparacions, i a la fi de temporada ho desaven tot al Molí d’en Candi. Guillermo encara intervingué en l’endarreriment de la portada de l’aigua de les Cadolles del Carcaix a Cornudella, tot reclamant per malconsell l’aigua que dèia li pertanyia per ser molí. Fins i tot plantà un renc d’ametllers i pomeres riu avall. Tot acabà quan l’avisaren els de la Confederació de l’Ebre, que venien a inspeccionar el funcionament del molí (!), per tal de donar curs a la petició del dret de l’aigua industrial. L’escriptora Montserrat Roig, que de petita s’havia hostatjat a Cal Badia, era descendent dels Bodro del Molí.

Més fotografies del Molí de l’Esquirola a:

Cornudella segle XX. Exposició Fotogràfica Permanent

Informació extreta de “Siurana de Prades enllà de la història i de la llegenda”, de Ramon Amigó i Anglès, i del butlletí “Anem d’Excursió” núm. 148 (4 de març de 2012), de l’Associació d’Excursionistes de Cornudella de Montsant.
Anuncis

2 respostes a “Molí de l’Esquirola

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s