Tribunal constitucional.

El Tribunal Constitucional, a dia 26 de novembre de 2009, reprèn per enèsima vegada la deliberació sobre l’Estatut de Catalunya.

Després de ser aprovat pel Parlament de Catalunya, ratificat pel poble català en referèndum, aprovat per les Corts Generals espanyoles i sancionat pel Cap d’Estat, Rey Juan Carlos I, el 20 de juliol de 2006; el Tribunal Constitucional, “corazón de la democràcia” segons Zapatero, intenta consensuar entre els seus membres imposats pels dos partits majoritaris d’àmbit espanyol el dictamen que no ofengui a ningú, políticament parlant clar, però que permeti a l’estat espanyol el control d’una Comunitat Autonòmica que els soluciona la papereta econòmica per a mitja península ibèrica (la resta de península és Portugal).

I jo em pregunto, de què serveix un Parlament Autonòmic, un Congreso de los Diputados, un Senado, un rey de españa i, sobretot, la veu del poble català?. Qui son dotze persones (no imparcials) per valorar el que els esmentats estaments han aprovat? (Perdó, en els més de tres anys que dura la comèdia ja n’hem enterrat un i un altre ja no val). Al que en diem la Comèdia de Falset això no passa, hi ha un respecte per l’espectador.

Avui la premsa escrita catalana s’ha posat d’acord en un manifest que jo aplaudeixo i, fins i tot, m’hi adhereixo. Hem de tenir calma, però constància en reclamar el que ens pertoca. Qui son ells per decidir el nostre futur? Prou fem en acceptar-los en el nostre viatge. Ells son de visió reduïda, nosaltres de visió àmplia. Per això, desitgem arribar a Europa més oberts que mai, sense encarcaraments espanyolistes, alliberats de qualsevol anacronisme ranci de temps passats. El Quijote no va existir, encara que els espanyols sigui uns quixots i s’ho creuen.

Els catalans, amb el senys que ens caracteritza, no podem permetre que d’altres decideixin el nostre futur. Menys per persones influenciades des d’un partit polític de rang popular que vol arribar a connectar amb la població catalana que ells tant menyspreen per tal d’esgarrapar uns pot que no els pertoca ja que no son catalans de seny.

Que carall, les coses tal com son: quina diferència hi ha entre els dos partits majoritaris espanyols vers Catalunya? La resposta és cap ni una. Amb això s’amagava el Sr. Zapatero quan va prometre que “aceptaré lo que apruebe el Parlamento de Catalunya”. El senyor Zapatero ja sabia que el seu company espanyolista actuaria com ha actuat i, d’aquesta manera, es treia la responsabilitat de sobre.

Conciutadans, els catalans ho tenim ben fotut. La classe política la tenim qüestionada, tant la catalana com l’espanyola; l’europea la desconeixem, doncs no tenim prou clar per què serveix. Veus que els pressupostos resten minvats per uns sous i unes dietes elitistes dels polítics. Les engrunes d’aquests pressupostos es reparteixen per, majoritàriament, les classes socials més baixes de la nostra nació; quines son? El que us puc dir és que no son catalanes.

Companys, paciència, molta paciència. Si el Tribunal Constitucional no ens accepta tal com som, tal com hem dit que som en el nou Estatut, senzillament vol dir que aquest tribunal és espanyol.

Visca CATALUNYA, visca el PRIORAT i visca CORNUDELLA.

.

26 de novembre de 2009

.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s