Avui he tornat a veure El planeta de los simios, una de les pel·lícules més mítiques de la meva història particular amb el setè art. Hi ha pel·lícules d’una qualitat inqüestionable, altres amb diàlegs memorables, altres amb seqüències que et fan morir de riure cada cop que les veus, altres d’acció trepidant, i altres que et magnetitzen de forma irracional. Un exemple d’aquest últim cas és El planeta de los simios, des del primer cop que la vaig veure, a La Renaixença, a Cornudella de Montsant, quan era un xiquet impressionable. Potser és l’impacte poderós de la imatge dels goril·les dalt dels cavalls, l’estranya sensació de trobar-te davant d’un món a l’inrevés, amb els humans dominats pels simis, la fascinació que em produeixen les històries on es juga amb el temps, l’inoblidable final amb Charlton Heston agenollat a la platja: Us malaeixo!
La pel·lícula és de 1968, com 2001: una odissea a l’espai. Sense dubte, considero molt millor aquesta segona, però per El planeta de los simios sento quelcom d’amor visceral difícil d’igualar.
.
—
Publicat a: http://jmtibau.blogspot.com/2009/03/el-planeta-de-los-simios.html
Cornudellaweb / PrioratDigital / Segle21.cat 1998-2017 