Josep Mª Colominas Camps. Ciutadà patriota, soldat i camiller sanitari de la 31a Brigada

JOSEP Mª COLOMINAS CAMPS
Ciutadà patriota, soldat i camiller sanitari de la 31a Brigada

Històries de soldats enterrats a la fossa comuna del cementiri de Cornudella de Montsant
Miquel Martorell, Siurana maig 2007


cementiri3_05102008_320px
Placa en record dels soldats enterrats al Cementiri de Cornudella de Montsant.

Excursionista, treballador, pare. Pitus en deien els seus amics i companys. Xarmant, rialler, excursionista. Amb una colla d’amics del barri de Betlem és a la fundació del Camping Club de Catalunya . Inclús dissenya un nou tipus de tenda d’acampada que fan servir per anar a la muntanya i a Castelldefels; on l’avi President Macià ha iniciat la campanya de convertir les dunes i platges de Castelldefels en una Ciutat de Repòs i de Vacances, en connivència amb els arquitectes racionalistes del GATCPAC . Amb els amics fan sortides al Pedraforca, a la Ribera Salada i van a esquiar a Núria i a La Molina.

De molt jove comença a treballar en una empresa americana que està a prop de casa , al carrer Fortuny 5. La United Shoe Machinery Company SAE es trasllada després al carrer Villarroel 59 cantonada Gran Via, on es manté fins que es supera l’autarquia franquista. Dedicada al suministre de maquinària i materials als sabaters, ofereix productes d’importació de primera qualitat. Allà hi fa carrera en Josep Mª Colominas, primer de noi d’encàrrecs, després de representant i a la fi de cap administratiu.

Ben plantat i elegant es casa amb una noieta que havia estat un temps a l’oficina de l’empresa sabatera i ara ha guanyat una plaça a la Caixa, a l’oficina central de Via Laietana/Jonqueres: la Montserrat.

Ella prové d’una família força nombrosa, d’espardenyers afincats a Besalú i després a Banyoles. Ell surt de l’entorn d’artesans joiers, doncs la mare den Josep Mª, Dolors Camps Bové, del carrer Plateria a tocar de Sta Maria del Mar, és filla de joier; i en el taller dels Camps havia estat d’aprenent el seu home Jaume Colominas. Aquest, un cop casat amb la Dolors, va acabar tenint un taller de joier; ja més grans, vivien al carrer de la Salut, a Gràcia, a tocar de la plaça Santllehí .

Així doncs, en Josep Mª Colominas Camps i la Montserrat Rodríguez Vilarrasa es casen a finals de març de 1933 a la parròquia de Lourdes i lloguen un pis al Poble Sec, al carrer Ricart . La noia deixa la feina de la Caixa en quedar embarassada, i a mig desembre neix en Joan ; i als dos anys la Neus .

El sou de Josep Mª dóna per tirar endavant la família, mantenir el pis i permetre sortides d’esbarjo. El petit Joan va al parvulari Forestier del carrer Lleida , i la petita Neus es queda a casa amb la mare.

En sublevar-se els militars a l’estiu de 1936 i començar els bombardejos italians sobre Barcelona, la mare i els dos petits marxen a la casa que els avis d’ella tenen a Banyoles. En Josep Mª es queda a ciutat, a l’empresa ara colectivitzada, i escriu sovint a Banyoles, explicant les peripècies de les sirenes i les bombes: “Ayer por la tarde y noche volvieron los malditos aviones negros dejando caer alguna bomba; yo estaba en el piso cuando se oyeron una serie de cañonazos y en aquel momento salí al balcon y vi que pasaba una aeroplano muy bajo y el maricon tiraba con la ametralladora que por suerte no tocó a nadie… dejaron caer algunas bombas sobre Badalona causando varias victimas inocentes. Estos malditos fascistas toda la semana nos han venido a visitar y casi siempre a la misma hora de cinco a siete de la mañana… tirando seguido… es imponente y se te ponen los pelos de punta… hay para volverse loco pero yo no me muevo de la cama que si me tienen que tocar será en ella, al menos caere blando si se derrumba la casa porque no te dan tiempo de vestirte ni nada . A las 7 de la tarde nos bombardearon aquí… una bomba de gran potencia cayó frente al baile Price, habia una parada de churros y mataron a toda la gente que pasaba no dejando a nadie con vida; otra cayo en la calle del Carmen frente al Indio… todo se fue abajo; y otras dos en la calle Poniente… dicen que eran incendiarias; otra en la calle Cambios Viejos, otra en la Via Durruti… creeme que tenemos la vida pendiente de un hilo. Quieren acabar por liquidarnos pero no lo conseguiran porque ahora estamos mas unidos que nunca con nuestro ejercito y para defensar nuestra Republica”.

Incorporat a l’Exèrcit i a la batalla de l’Ebre

El mal borràs de la guerra posa dampeus el reclutament de noves lleves al febrer de 1938. I la caiguda del front d’Aragó urgeix la militarització de més forces. Josep Mª entra a files, i marxa al campament d’instrucció de Begues. La Montserrat anguniada i el nen plorós baixen a Barcelona per estar més a prop del pare, mentre la petita Neus queda a Banyoles amb els avis; ella es reincorpora a la Caixa a la mateixa oficina de Via Laietana (ara Via Durruti). Es passa molt dies al carrer La França a casa de la seva tieta Nasia.

Mare i fill van sovint a Begues a veure el pare i li duen paquets de menjar i paper de fumar. Fins que la nit del diumenge 3 de juliol 1938 marxen tots els reclutes en tren fins el Morell, i d’allà en camions fins el Parc Samà on en Josep Mª és incorporat a la 31 Brigada Mixta . Dos dies més tard, en una acció diversiva, són traslladats a Llardecans; es prepara ja l’assalt de l’Ebre, organitzant la 3ª Divisió. A finals de maig s’ha constituit l’Exèrcit de l’Ebre a les ordres del tinent coronel Juan Modesto, amb comandament a l’Espluga de Francolí, integrat pel XV i V Cos d’Exèrcit. Al XV Cos, manat pel tinent coronel Tagüeña des d’Escaladei, hi ha la Divisió 35 Internacional (amb la 11a, 13a i 15a brigades) a les ordres del major Pedro Mateo Merino, la Divisió 42 (amb la 226a, 227a i 59a brigades) a les ordres del major Manuel Alvarez, i la Divisió 3a (amb la 31a, 33a i 60a brigades) a les ordres del major Esteban Cabezos.

El nostre Josep Mª de la 31 Brigada Mixta, 122 batalló, 2a.companyia, dins la 3a Divisió, amb el comandant Dositeo Sanchez, passa l’Ebre per Ribarroja a les 0,15 h de st Jaume, la nit del diumenge . El XV Cos té la missió d’ocupar Flix, Ascó, Ribarroja, la Fatarella, la Pobla de Massaluca, Villalba dels Arcs i Gandesa; on es trobarà amb V Cos que haurà entrat per Miravet .

Josep Mª i els seus companys tenen davant el 16è batalló de Burgos, el 16è de Mérida, i més lluny el 4t de Girona, tots dins la 2a Brigada del coronel Capablanca. Un cop ocupat Ribarroja marxen amb el 3er Regiment de Cavalleria fins les portes de la Pobla de Massaluca, i d’allà a la tenalla nord sobre Gandesa, on quedaran clavats a la punta Targa/Gaeta; en creuar el riu els han subministrat un fusell i 150 bales que acaben d’arribar del contraban internacional.

De fuseller al seu regiment, pateix els avanços, retrocessos i assalts de les mítiques punta Targa i punta Gaeta. Davant té el Terç de Montserrat, o el que en queda, i sobre tot rep la maxaca artillera del matí del 19 d’agost; amb la defensa aferrissada que dirigeix Josep Portal de Falset a Targa. A finals d’agost, la brigada den Josep Mª recula fins prop de Ribarroja ; les trompades han sembrat Targa i Gaeta amb una estesa de 12/15.000 homes .

Tagüeña ha fortificat el territori en línies que protegeixen la reculada; així aprofitant una espessa boira, la 31 Brigada den Josep Mª passa l’Ebre per Ribarroja la tarda/nit del 15 de novembre. Els darrers companys ho fan al llarg del dia i de la nit següent: s’ha acabat la batalla dels cents dies ; amb xifres aproximades uns i altres han deixat al camp més de 150.000 homes. Temia que no lo podriamos pasar… por suerte que lo pasamos todos porque habia una desbandada que bueno…ya te contaré las peripecias que he pasado durante el repliegue que hicimos, ya que los fachas nos empaitaban .

La 31 Brigada marxa sense parar fins la Palma d’Ebre, i d’allà a la Bisbal de Falset. Pujant pel riu Montsant, recala a Ulldemolins el 20 de novembre. La jove Montserrat, anguniada i embogida pels fets de l’Ebre, vol anar a veure el seu home i planeja un difícil viatge, però una carta de Josep Mª l’atura: no te aventures Montchi mia a venir a verme porque podria ser que vinieras y nosotros estar fuera .

Sorpresivament arriba el nostre soldat a Barcelona amb un permís de quinze dies i una barba de dos mesos. No troba ningú a casa, ni al carrer La França, fins que els veïns el menen a Gràcia on la Montserrat i el petit Joan s’estan a casa dels avis. Abraçades i plors, no cal dir; mentre en Joanet s’amaga esverat per la presència d’aquell barbut estrafolari.

Camiller sanitari, enterrat a Cornudella

En acabar-se el permís, tothom recomana al soldat d’escapolir-se i fer-se fonedís “ara que tot s’acaba, com fan altres”. Tip de passar fred es compra unes botes i un jec de pell folrada que li costa mil pessetes, i torna a la seva Brigada. La Montserrat i el Joanet l’acompanyen en tren fins a Reus, i el 15 de desembre es reincorpora al Parc Samà. D’allà marxa amb la 31 Mixta al Soleràs, on es mantenen de reraguarda de les forces que protegeixen Seròs-Torres de Segre. El front s’ensorra just abans de Nadal i comença el ràpid final de Catalunya.

La darrera carta, “en campaña 28 diciembre 1938: No sufras por mi que estoy bien, ahora soy camillero y mi mision es recoger los heridos; por lo tanto no estoy con tanto peligro como estar de fusilero como antes. Ahora estamos descansando cerca de la Granadella… siempre hemos estado frente al enemigo o caminando… despues de esta caminata y de la retirada que hemos efectuado se han perdido muchos por estar cansados y se han quedado rezagados a la cola y muchos se han ido a sus casas. Creeme que pasé una nochebuena y unas Pascuas de Navidad muy penosas y sin comer casi; bueno no te explico mas porque me pongo de mal humor”.

En l’assalt a La Granadella de les forces italianes i de la 5ª de Navarra amb l’artilleria alemanya de la Còndor queda ferit al ventre, i mor a l’hospital del Mas den Lluc el dia següent de la darrera carta; té trenta tres anys. Fa pila amb els darrers morts que l’Hospital nº 2 aboca a la fossa del cementiri de Cornudella abans de desmantellar l’establiment sanitari i recular fins a Reus.

Al Poble Sec queda una noia jove de vint-i-cinc anys amb dos xiquets, maldant per un desaparegut que no torna, del qual uns companys li han dut la cartera de butxaca amb la foto arrugada dels nens i la dona.

La dura postguerra d’una vídua jove

Al novembre de 1939 la Caixa depura la Montserrat , i perd la feina. A casa es passa gana. Els nens van al Colegio Nacional Jacinto Verdaguer del carrer Lleida i a l’Escola del Bosc de Montjuic, que ara dóna dinar i berenar. A les dones de rojos els costa trobar feina: treballa a casa de cosidora de corbates de l’empresa Aaron , ven boletos al Fronton Nuevo Mundo , és taquillera a Piscinas y Deportes, de recepcionista a la Clínica Provença i taquimeca al taller mecànic del c. Girona , etc fins que avançats els anys cinquanta recala a la fàbrica de pells de Joaquim Durall del Poble Nou, on ja malalta es retirarà. El Joan ha entrat d’aprenent a la joeria Domingo del carrer Petritxol; la Neus, d’administrativa a les fulles d’afaitar La Palmera de la Via Laietana.

Un espès oblit teixeix el record del pare: la Montserrat no en parla mai. Però el fill Joan recull informacions per la tia Nacia que sí explica fets i anècdotes disperses. Un cop morta la mare, el fill Joan descobreix les cartes del pare i comença a furgar aquí i allà, i ressegueix els escenaris de la batalla de l’Ebre: Targa, Gaeta, Ribarroja, la Pobla de Massaluca, etc. Casualment a l’agost de 2005 troba una pàgina d’internet (desapareguts@batallaebre.org) on cerca referències. Això el fa conectar amb les descripcions que han aparescut a LA TRALLA; i es presenta a Cornudella on li faciliten còpia de la plana del Registre Civil/Defuncions. Al setembre 2006 entra al cementiri on veu la placa que posà el veï Josep Bonet i honora son pare amb un ram d’olivera. El 1er de novembre 2006 hi torna amb tota la família, fills i nets. Ha acabat un malson massa llarg.

Ara espera que el municipi honori els qui lluitaren i posi una placa on constin la cinquantena d’enterrats en aquells moments durs del final de la guerra. Com cal fer també a Prades, a Ulldemolins, a Capafonts, a la Granadella, a…

Miquel Martorell Garau. Siurana 31 de maig 2007.

.

cementiri4_05102008_400px
Cementiri de Cornudella de Montsant. Foto: Carles X. Cabós.

Publicat a cornudellaweb.com: 20 de febrer de 2008.

.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.