Xavier Estivill i Pallejà. Un reconegut científic internacional.

logo_cornudellencs570x30

xavierestivillXavier Estivill i Pallejà va néixer el 28 de setembre de 1955 a Barcelona, però va passar la infantesa a Cornudella de Montsant (Priorat). Doctor en medicina i especialista en hematologia i hemoteràpia per la Universitat Autònoma de Barcelona, i doctor en genètica per la Universitat de Londres, les tesis doctorals que va presentar a les dues universitats versaven sobre diferents aspectes dels mecanismes moleculars i genètics causants de la fibrosi quística, i la primera d’elles va ser guardonada amb el premi extraordinari de tesi doctoral 1986-87 de la Universitat Autònoma de Barcelona. Després d’haver realitzat l’especialitat mèdica als hospitals de Bellvitge i de la Santa Creu í Sant Pau, va completar la formació com a investigador a la Universitat dels Estudis de Torí (Itàlia) i al St. Mary’s Hospital Medical School de Londres (Gran Bretanya). En aquest últim centre va exercir l’any 1989 de professor associat del departament de bioquímica i genètica molecular. Entre els anys 1988 i 1990 va ser professor d’investigació de la unitat de genètica molecular de la Fundació d’Investigació Sant Pau de Barcelona.

El 1990 va ser nomenat cap del departament de genètica molecular de l’Institut de Recerca Oncològica de l’Hospital Duran i Reynals, a l’Hospitalet de Llobregat, i el 1991, cap del servei de genètica de l’Hospital Clínic de Barcelona.Aquest reconegut científic es va doctorar en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona (1987) i en Ciències per la Universitat de Londres (1989). En l’actualitat és Director de Genètica Mèdica i Molecular de l’IRO (Institut de Recerca Oncològica) i dirigeix un equip amb més de 50 investigadors que treballen en el camp de la genètica amb les aplicacions clíniques. Els seus projectes més recents estan relacionats amb les malalties complexes (multifactactorials), en especial amb les sordesa hereditària, els dèficits intel·lectuals i malalties psiquiàtriques. Ha publicat més de 270 articles en revistes científiques internacionals. Així mateix l’equip que dirigeix ha obtingut, entre d’altres, el Premi Investigació Reina Sofia, el Patronat de Prevenció de la Minusvàlua (1998), el Premi Ciència i Ciutat de Barelona, el Premi Sever Ochoa de Investigación Biomédica (1995), la Medalla Narcís Monturiol (1996) i el Premi d’Honor Ciutat de l’Hospitalet (1996).

A part del premi Severo Ochoa, la seva tasca ja havia estat reconeguda amb anterioritat. Fins l’any 1996 havia rebut diversos guardons, tant personals -premi August Pi i Sunyer, de l’Institut d’Estudis Catalans (1989); medalla Narcís Monturiol al mèrit científic, de la Generalitat de Catalunya (el mateix 1996)- com per al seu grup de treball -premi d’investigació Reina Sofia, concedit pel Patronato de Prevención de la Minusvalía (1988); premi Ciència, Ciutat de Barcelona (1994).

L’11 de març de 2011, com a coordinador del programa Gens i Malaltia del Centre de Regulació Genòmica de Barcelona (CRG), va obtenir el Premi d’Investigació Biomèdica Preclínica 2011 de la Fundació Lilly. Segons el jurat, les investigacions d’Estivill van permetre descobrir els mecanismes genètics de diferents enfermetats d’orígen monogenètic. (Veure notícia)

LA GENÒMICA

La Genòmica constitueix l’eix principal de la investigació en ciències de la vida, del desenvolupament farmacèutic i dels sectors agrícola, ramader, energètic, alimentari i mediambiental. Sota el nom de tecnologies Avançades en Ciències Genòmiques s’agrupen un conjunt de potents eines que permeten millorar la competitivitat de les comunitats científica i industrial. La tecnologia genòmica, que inclou la producció de seqüències, el genotipat i l’expressió genètica, es troba en un punt àlgid de productivitat, amb un nombre creixent de genomes en procés d’anàlisi i molts més que s’estudiaran en anys venidors. La capacitat mundial de producció i anàlisi de seqüències genòmiques està dominat per Estats Units, que disposen de 70% de la capacitat total, seguits per Japó i Xina amb el 20%, i Europa amb el 10% restant. El 90% de la tecnologia Genòmica europea està concentrada en el Regne Unit, Així, Europa es troba en un evident desavantatge respecte a Estats Units i Àsia. Aquesta situació implica una total dependència respecte a tercers països, amb el risc d’aïllament de les font de producció dels instruments científics i tecnològics del pròxims anys en totes les àrees de la investigació.

———————————————————————————————————————————–
Publicat a Cornudellaweb.com: febrer  2008.
————————————————————————————————————————————

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s