Als Segalassos s’hi troben 6 hàbitats d’interès comunitari segons la Directiva Hàbitats de la Unió Europea.

aliga_cuabarrada350px
Els Segalassos son un espai de cacera utilitzat per diverses espècies protegides, com l’àguila cuabarrada. Foto: http://naturasab.blogspot.com.es/

Divendres 5 de desembre de 2003, PrioratDigital.- El projecte d’instal·lació de 18 aerogeneradors a la zona dels Segalassos, de portar-se a terme pot afectar negativament a diverses espècies protegides que es poden trobar en aquesta zona, connector natural entre el Parc Natural del Montsant i el de les Muntanyes de Prades. La zona està compresa en els termes municipals de Cornudella de Montsant (Priorat), Prades (Baix Camp) i Vilanova de Prades (Conca de Barberà). Prades i Vilanova de Prades estàn inclosos dins el Parc Natural de les Muntanyes de Prades, mentre que Cornudella de Montsant té terme municipal en tots dos espais naturals. Segons la Directiva Hàbitats de la Unió Europea, en aquest indret s’hi poden trobar fis a 6 hàbitats d’interès comunitari. Segons aquesta directiva, les administracions són les responsables de la conservació d’aquests hàbitats dintre dels territoris de la seva competència.

Segons la Plataforma per la Defensa del Patrimoni Natural del Priorat aquest és un espai de cacera utilitzat per diverses espècies protegides com l’àguila cuabarrada, l’àguila daurada o el falcó, i també hi nidifiquen el duc, l’àguila marcenca, l’astor, l’esparver i, molt probablement, l’àguila calçada, espècie molt rara a Catalunya. Tanmateix, a la zona també s’hi troba el gat mesquer, una altra espècie protegida, i és una zona apta per a la reintroducció del linx ibèric, l’espècie de mamífer en major perill d’extinció de tot Europa, precisament per la falta de territori on viure. Segons les al·legacions que la Plataforma va presentar en contra del projecte, aquest espai és únic a Catalunya pel seu clima, la flora i la fauna, i també compta amb un dels carrascars més ben conservats i extensos del sud de Catalunya. El carrascar és un alzinar característic declarat hàbitat natural d’interès comunitari per la Directiva Hàbitats de la Unió Europea.

El projecte de central eòlica dels Segalassos s’ubica en una zona culminant de la serralada Prelitoral: aquesta àrea constitueix un connector biològic de primer ordre entre espais naturals tan importants com la serra de Montsant, les muntanyes de Prades i la serra de la Llena. Per tant és una zona d’elevat valor natural on una instal·lació d’aquest tipus té un fort impacte. A més, la central hipotecaria futures ampliacions de l’espai d’interès natural de les muntanyes de Prades, sempre segons les al·legacions presentades per la Plataforma del Priorat. La central eòlica projectada, amb aerogeneradors de 120 m, ubicats entre 830 i 945 m sobre el nivell del mar, seria visible des de tota la vall de l’Argentera. Aquest impacte seria encara molt més fort i directe sobre el sector oriental del Parc Natural de la serra de Montsant i també sobre les zones elevades de les muntanyes de Prades i la serra de la Llena (la Gritella, el tossal de la Baltasana, la punta del Sales i la punta del Curull).

A banda de tot això, la central eòlica dels Segalassos no és l’única projectada en aquesta zona. S’hi ha d’afegir el projecte de central eòlica de la Pinadeta, totalment inclòs al terme municipal de Vilanova de Prades, al nord-est de l’anterior. Entre totes dues ocuparien més de 2000 ha, segons les àrees que oficialment es reconeix que seran afectades en els respectius estudis d’impacte ambiental, que resultarien fortament afectades en una zona de connexió d’espais naturals molt importants.

El Linx ibèric, el felí més amenaçat del món

La zona dels Segalassos és apta per a la reintroducció del linx ibèric. La població de linx ibèric s’ha vist reduïda a la meitat en els últims 12 anys, a causa de la persecució soferta per part de l’home, la pèrdua de l’hàbitat i el descens de les poblacions de conill, base de la seva alimentació. Es calcula que en queden uns 600 exemplars, principalment a Espanya, on només dos grups són prou grans com per oferir perspectives de viabilitat de l’espècie a llarg termini. Alguna vegada dispers per tota la península ibèrica, el linx va perdre terreny davant l’agricultura i la urbanització. La mixomatosi, malaltia introduïda per reduir la població de conills, principal font d’alimentació del linx, també va portar a una disminució dramàtica de les seves poblacions. Això no obstant, encara que ja no es caça, molts linxs moren per ferides causades per trampes per a conills, i d’altres, en creuar els camins. Aquest felí està protegit legalment i es troba en algunes reserves, on es prenen mesures per augmentar la població de conills i es fan esforços per criar el linx en captivitat, amb vista a la seva possible reintroducció. (Informació sobre Linx Ibèric: http://revista.consumer.es/web/ca/)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.