Pont, Molí d'en (i el Pont del molí)

molidelpont
El Pont del Molí, en primer terme, i el Molí del Pont al fons, amb les obres de restauració ja començades.

Pont, el Molí d’en –  Sempre diuen d’en Pont. El títol de cortesia és aplicat abusivament (1). El Molí encara hi és, tot esbalandrat, lleugerament enlairat a la vora esquerra del barranc de Les Obagues, vora d’allà on hi fa cap el de les Vedrenyes, molt poc abans que s’aboquin al riu de Siurana. És molt possible que ja s’hi refereixi MN 1399, 67r, quan parla d’un molí fariner que confronta amb el torrent del Tou, si tenim en compte que el nom de Torrent del Tou comprenia tot el barranc fins al riu de Siurana, segons testificava Inv. 1453, que també parla del molí fariner. Al mateix lloc hi podia haver hagut dos molins, si més no a la primera meitat del s.XVI; per una acta notarial del 26.2.1538 (MN 1522), el duc de Cardona va donar llicència perquè es fes un altre molí fariner al costat del que ja tenien prop del pont. Els molins del Pont van ésser venuts a Jaume Duran, de Pradell, en pública subhasta, en 1862 (actes 1846-1847, acta de possessió, 6.12.1862). També en deien el molí de la Vila.

Pont, el – Quan parlen del pont, tret d’ocasions especials, no es refereixen a l’obra que permet de travessar el riu, sinó a les terres que rodejen aquella obra. El Pont permet al camí del Camp, procedent de la vila, de passar a l’altra banda del riu de Siurana. Vora seu, el barranc de les Obagues i el de les Vedrenyes s’ajunten amb el riu de Siurana. La partida de terra que el rodeja és de poca extensió. Té al seu entorn les partides de les Obagues, les Vedrenyes, les Troies, els Rius, les Riberes i les Sortillones. Segons Cad. 1732, era compartida per onze propietaris que hi posseïen en total 31 jornals i 1/8 de terra, gairebé la meitat dels quals pertanyents a Josep Torner, del Mas. És al S de la vila, i a cosa de mitja hora lluny.

Pont, el camí del (molí d’en) – Se’n parla poc, d’ençà que la carretera en va ocupar el bocí més pròxim a la vila i que, després, li va paral.lela i pròxima, a ponent. La gent actual tendeix a dir-ne el camí de Reus i el camí de les Riberes. Antigament, se’l coneixia sobretot per camí del Camp. També se l’havia designat per camí de Falset. Segons la documentació que s’indica seguidament, no tots els camins anaven al Pont procedents de la vila; hem vist que en 1504 n’hi havia un que hi donava des de les Esplugues i que, en 1507, un altre hi va des del mas d’en Munter. El Pont era l’única manera de travessar el riu de Siurana, i anar cap al S, fins que no es va obrir la carretera. Era, doncs, un punt transcendental per a les comunicacions.

El molí del Pont de Cornudella. LA CARXANA, núm. 6, estiu 2000.
MONTSERRAT FLORES i SALVADOR PALOMAR

molipont_prsegleXX_carxana6
Foto: El molí del pont de Cornudella a començaments de segle xx. El molí del Pont de Cornudella. LA CARXANA, núm. 6, estiu 2000.

Els molins fariners eren una indústria cabdal en el passat. A causa de l’emplaçament de la població, al terme de Cornudella existien diversos molins —molí d’en Pont, molí den Parreu, molins Àubins. Ho feia possible el curs del riu de Siurana —el cabal del qual era necessari per moure els molins—, però també el pas del camí que unia la costa —Salou, Reus— amb l’interior —les Garrigues, el Pla d’Urgell, el Segrià. Això permetia que, a l’igual que succeïa amb els de poblacions veïnes —Ulldemolins, Siurana—, aquests molins tinguessin com a clients no només els pagesos i particulars de la zona on estaven emplaçats, sino també pagesos i traginers de l’interior. Hem de pensar que a la zona de la Segarra, el Pla d’Urgell i el Segrià s’hi produïa una gran quantitat de cereal —encara avui hi ha mostres d’aquesta activitat— i els molins de la zona —no gaire abundants, a causa de l’absència de corrents importants d’aigua— no podien moldre tota aquesta producció. És per això que els traginers s’encarregaven de transportar aquest cereal per les vies de comunicació que portaven cap a la costa: venint de les Garrigues, el camí de Reus a Lleida; venint de l’Urgell, els camins que portaven a la Conca de Barberà. En passar Serra la Llena, aquests traginers trobaven els molins dels rius de Siurana i de Montsant, en els quals podien aturar-se a moldre; a més, els testimonis orals ens documenten que, un cop convertit en farina, almenys una part d’aquest cereal no retornava al seu origen, sinó que era intercanviat en aquestes zones de muntanya, i també a les poblacions del pla i de la costa, per altres productes. Així doncs, la presència dels molins d’aquests rius era una baula imprescindible de la gran cadena que assegurava l’alimentació de poblacions de la costa i l’intercanvi de productes amb l’interior.

A Comudella, a la partida del Pont, entre l’actual carretera i el riu de Siurana, es troba un molí que apareix documentat des de força antic com a “molí del Pont” o “molí d’en Pont”, aplicant-hi un article de distinció personal, tot i que, amb tota probabiitat, no es tracta d’un antropònim. Avui s’hi conserven dues edificacions; de la primera, més propera al riu, en resten algunes parets i l’estat de l’interior fa difícil observar els possibles indicis de l’activitat molinera. La segona és un edifici de quatre plantes, enrunat en bona part perqué l’aiguat de la tardor de 1994 va aterrar allò que el pas del temps havia anat erosionant (2). Diverses restes ens mostren el seu ús: a l’interior s’hi conserva una part de la maquinària —una turbina corresponent a la última etapa d’aprofitament del molí— i de les instal·lacions. A la part posterior de l’edifici hi ha la bassa i part de la canal emprada antigament per a captar l’aigua del riu de Siurana. Segueix el curs de la canal una conducció més moderna, amb finalitats agrícoles. A la bassa queda definit clarament el pou —ara ple de terra— que comunica amb la turbina.

A la part de davant hi podem observar el cacau. A les façanes s’hi veuen dos rellotges de sol, datats el 1864, que corresponen probablement al moment de les reformes o arranjaments que va fer a l’edifici Jaume Duran després d’adquirir-lo el 1862. La casa és ubicada, una mica enlairada sobre el curs del riu, a la vora esquerra del barranc de les Obagues, a la vora d’allà on hi fa cap el de les Vedrenyes, molt poc abans que desguassin al riu de Siurana.

Aquest era un dels molins més importants del terme de Comudella. Documentat des del segle XIV, apareix esmentat com a molí del Pont des del 1654. Va prendre aquest nom per la proximitat del pont que permet, venint per l’antic camí procedent del Camp, travessar el riu de Siurana; aquest pont apareix ja citat documentalment el 1499. El 1752 ja es parla del molí d’en Pont, fórmula que, en l’actualitat, és la més utilitzada. Va rebre també el nom de molí de la Vila des de començaments del segle XVI.

Hi ha un document de 1399 que molt probablement hi fa referència, ja que parla d’un molí fariner que confronta amb el torrent del Tou (Manual Notarial de Comudella de 1399, Arxiu Históric Arxidiocesá de Tarragona, f. 67r). Ramon Amigó aporta aquesta hipòtesi tot dient que en aquells moments el nom del torrent del Tou comprenia tot el barranc fins al riu de Siurana, segons testifica un document del 1453 que també parla del molí fariner.

De fet, en el mateix indret hi van haver dos molins, si més no des de la primera meitat del segle XVI. El 1538 el duc de Cardona atorgà llicència perquè es fes un molí fariner al costat del que ja existia prop del pont (acta notarial 26/2/1538. Manual Notarial de Comudella de 1522, Arxiu Históric Arxidiocesá de Tarragona). El 1671 se’ns parla —segons els documents esmentats per Amigó i Espasa— de «la bassa del molí del Pont» (Manual Notarial de Cornudella de 1671, Arxiu Históric Arxidiocesii, 24.2.1671); el 1724, un capbreu descriu un molí fariner […en lo terme de dita vila de Cornudella y en la partida dita del Pont que afronta ab lo riu de Ciurana ab lo torrent del Aubaga (Capbreu del Comtat de Prades, 1724, Arxiu Históric de Valls, f. 60v). Un capbreu de 1789 el descriu com ‘un molino harinero con una mola, moliendo sito en el presente termino, y en la partida llamada del Puente‘ (Capbreu del comtat de Prades, 1789, Arxiu Parroquial de Prades, f. 11).al 1862, els molins del Pont van ser venuts ajaume Duran, del Pradell, en pública subasta (Llibre d’actes de l’Ajuntament de Comudella, 1846-1867, acta de possessió de 6/12/1862). El molí va estar en actiu fins a començaments del segle xx. En aquest segle s’hi va instalar una serradora de fusta, accionada per l’electricitat produida per una turbina hidráulica.

El molins del Pont són documentats com a molins de la Vila, almenys des del 1506 fins al 1653. Podem creure, però, que ho van ser més temps. Les ordinacions del 1761 ens parlen dels ‘molins que la present vila té construits en las riberas de Ciurana‘, però no ens consta cap altre molí de la població al qual puguem atribuir aquesta condició. El fet de tenir titularitat municipal determinava una dinàmica organitzativa diferent: eren les autoritats de la vila les qui s’encarregaven de buscar arrendataris que els fessin funcionar i donessin aquest servei a la població, la qual, com recullen les esmentades Ordinacions de 1761, estava obligada a acudir-hi, a excepció dels períodes de sequera, en què l’ordinació corresponent autoritzava l’usuari a acudir a un altre molí si en un termini de vint-i-quatre hores no aconseguien reunir l’aigua necessria per moldre. L’abastiment de la població —pa, carn— era una de les grans preocupacions de les autoritats municipals; no hi estalviaven esforços ni deixaven cap aspecte sense regular: la mateixa ordinació especificava clarament l’obligació del moliner de residir contínuament al molí per garantir el servei.

Conéixer els molins és, per tant, indispensable per comprendre els mecanismes de funcionament de la societat antiga, els problemes que hi sorgien —l’alimentació, les tècniques d’aprofitament de l’aigua, els conflictes socials— i les solucions que se’ls donaven.

_________________________________________________________________________________

(1) Sobre l’article de distinció personal EN, N’ i NA:
Alguns articles de distinció personal alguna vegada són aplicats a noms que no son antropònims, o que sembla que no corresponguin a l’antroponímia. Entre els primers hi ha el Molí d’en Pont. El molí fariner, documentat en 1399, surt denominat com del Pont a partir de 1654. Va prendre aquest nom per la proximitat de l’únic pont -testificat documentalment a partir de 1499- que permetia al camí del Camp de travessar el riu de Siurana. El pas de del a d’en ja s’observa en 1752 i ara d’en és l’única forma utilitzada

(2) N. de R.: L’any 2000 es va començar la restauració de la masia, i es va convertir en allotjament rural. La descripció del mas es va fer abans de la restauració de l’edifici.

———————————————————————————————————–

“Els masos de Cornudella de Montsant” està feta amb les fotografies de Jordi Maynat, de May-web, i el text està extret dels llibres “Noms actuals i pretèrits del terme antic de Cornudella de Montsant”, de Ramon Amigó i Joan Bta. Espasa,  “Història de Cornudella de Montsant”, d’Ezequiel Gort, i “Siurana de Prades, enllà de la història i la llegenda”, de Ramon Amigó.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.